diumenge, 20 de maig de 2012

DIA DEL MALALT A ARENYS DE MAR


Diumenge VII de Pasqua, 20 de maig de 2012
Ascensió del Senyor
Ac 1, 1-11/Sl 46/Ef 1, 17-23/Mc 16, 15-20


Obriu una finestra a l’esperança!
 
Aquesta idea voldria que us acompanyés en el dia d’avui i, si pogués ser, no només aquesta setmana sinó, al menys, fins al proper any en què, volent Déu, ens retrobem per celebrar aquesta Eucaristia en el Dia del Malalt.

El novembre farà ja 3 anys que em van operar de la vesícula. Com podeu suposar la primera cosa que em preocupava, abans de l’operació, era que tot anés bé. La segona, també ho podeu suposar, era que em toqués un bon company d’habitació. La tercera, potser, ja us costaria més d’endevinar, perquè és més personal: que l’habitació tingués una finestra amb vistes. Pensava que si el postoperatori s’allargava massa almenys pogués passar-me hores davant d’una bona finestra on entrés la llum del sol i on pogués distreure’m veient passar la vida de l’exterior.

Avui, i espero que us hagi arribat per a tots, el recordatori de la Diada té com a dibuix una icona copte, és a dir, feta per un cristià egipci.

Què és una icona? Una icona és una finestra oberta a una altra realitat. Oberta al món de Déu, a aquella realitat que hi és, que potser intuïm, però que no és visible. Necessitem, per a veure-la, mirar amb els ulls del cor.

No sé si teniu una bona finestra en les vostres cases, però voldria que cada cop que mireu aquest recordatori i mireu la icona en ell reproduït penseu que teniu una finestra oberta a aquest món de Déu.

L’artista, si us hi fixeu, ha fet encabir en una sola imatge diferents passatges bíblics que ràpidament voldria compartir amb vosaltres, per a què pugueu gaudir de les vistes que aquesta finestra ens dóna.

Veureu que, tot i en mig de la tempesta, llueix l’arc de sant Martí. L’artista ens vol recordar aquell passatge del Gènesi que ens parla de la fi del Diluvi i la promesa que Déu fa a Noè i als seus dient-los que mai no tornarà a destruir la terra. Déu no és un Déu que vulgui ni la destrucció, ni el dolor, ni la mort. Obriu de bat a bat el vostre cor quan mireu per aquesta finestra i vegeu aquest arc de sant Martí. Recordeu, aleshores, que Déu us estima i també us promet a cadascú de vosaltres que hi hauran temps millors.

L’artista, en aquesta imatge, ens recorda també l’episodi de Pere qui, volent imitar Jesús, intenta ell també caminar sobre les aigües acabant vençut per la por. El gest de Jesús traient Pere de les aigües braves ens remet a una altra escena dins de les icones de tradició ortodoxa: la de Jesús que baixa als inferns i treu per la mà Adam i Eva juntament amb d’altres. Quan traieu el nas per aquesta finestra recordeu aquest Jesús que en aquests dies de Pasqua el recordem viu, ressuscitat, disposat a allargar-nos la mà sigui quina sigui la nostra situació, per molt fons que hàgim arribat a tocar.

Finalment, per a no cansar-vos més, mireu de nou per aquesta finestra. Tot és fosc, les aigües pugen i baixen, la maror és forta, fins i tot la barca del fons sembla que s’enfonsa. Però en mig d’aquesta foscor Jesús apareix com un far de llum que res ni ningú no pot aturar. Jesús camina sobre les aigües. Quan us sentiu angoixats, incompresos, sense forces per raó dels anys o de la malaltia: mireu per aquesta finestra, mireu Jesús, agafeu-vos a Ell, perquè agafats a Ell és del tot impossible enfonsar-nos!

Avui hem començat aquesta celebració amb aquesta bonica pregària que vol recollir el sentit de la festa d’avui, la festa de l’Ascensió: Déu totpoderós, concediu-nos el do d’una alegria santa i el goig d’una fervent acció de gràcies, perquè l’Ascensió de Crist, el vostre Fill, és també la nostra elevació, i a la glòria on ha arribat el Cap també el cos (que som tots nosaltres) té l’esperança d’arribar-hi.

QUE AIXÍ SIGUI: OBRIU, SENSE POR, UNA FINESTRA A L’ESPERANÇA!