DÉU: CONSTRUCTOR DE LLARS

Divendres IV de Pasqua, 4 de maig de 2012

Beat Ceferí Giménez “El Pelé”, Terciari Franciscà

Ac 13, 26-33/Sl 2/Jn 14, 1-6

Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos estada?

Què ho fa que una casa esdevingui una llar?

Hom pot pensar, primer de tot, en què la casa estigui ben orientada, permetent així que tingui les hores de sol justes que no la facin un forn a l’estiu o una nevera a l’hivern, a més de procurar el profit màxim de la llum natural.

Després, segurament, hom pensarà amb la qualitat i distribució de les estances. Que les habitacions siguin proporcionades a les nostres necessitats. Si som quatre de família potser serà difícil d’acomodar-nos en un petit estudi que no passi dels 30 m².

Naturalment potser després pensarem amb els mobles. Això va a gustos, clar. Potser volem anar a les coses pràctiques i volem només mobles funcionals, no massa vistosos. Altres, potser, ho voldrem tot més decoratiu amb acabats concrets, ara de fusta, ara vés-a-saber... Perquè el mobiliari d’alguna manera dóna un aire personal a la nostra vivenda.

Finalment (si no ho hem fet ja al principi), pensarem també amb la decoració. És el que es revela més personal de tot, perquè el color de les habitacions, els quadres o altres detalls també ajuden i molt a donar a la casa aquest aire de “llar”.

Però, no ens enganyem, tot això que acabem de veure ajuda. Però, el que realment fa de la casa una llar són els qui l’habiten. Perquè ja podem tenir la casa més ben orientada, més ben moblada, més exclusiva de totes... que si no la cuidem, no hi fem un manteniment, no ens la fem veritablement CASA NOSTRA allò esdevindrà un femer en quatre dies. Tot s’anirà cobrint de pols, les coses s’aniran fent malbé o embrutant i de casa en tindrà ben poc.

Per això m’agrada descobrir en el text de l’Evangeli d’avui Algú (Jesús mateix) com l’encarregat de fer del cel una llar. Cal filar prim. Jesús no diu com és el cel, ni on s’hi troba. Jesús diu que va a la casa del Pare on hi ha lloc per a tots i que hi va a preparar-nos estada. I que això hauria d’asserenar els nostres cors: el cel és el lloc habitat per Déu, habitat per Jesús.

Sigui com sigui el cel (i al NT hi trobareu suggerents metàfores que en parlen d’aquest lloc: unes noces, una festa...), sabem per boca de Jesús que és la casa del Pare i la seva casa. És la casa d’Algú que ens estima, que té cura de nosaltres, que no ens deixa en l’oblit. Que allà, a casa seva, hi trobarem una llar curosament preparada per a nosaltres, perquè és un lloc de comunió, de relació. Perquè Jesús vol que siguem allà on Ell és.

L’Eucaristia que és pregària d’acció de gràcies i comunió amb Jesús Ressuscitat esdevé per a nosaltres penyora d’aquesta promesa. Ens recorda, com l’Evangeli d’avui, que Jesús és el camí que porta a la comunió amb el Pare, la veritat que centra la nostra vida en Déu i la vida que alimenta i dóna sentit al nostre dia a dia. I també aquí el convit és per a tots.