UN DÉU REVOLUCIONARI?

Dilluns IV de Pasqua, 30 d’abril de 2012

Ac 11, 1-18/Sl 41/Jn 10, 1-10

No tinguis per impur el que Déu ha fet pur podria ser un bon lema per al Primer de Maig que a nivell internacional i en record dels treballadors i treballadores de tot el món demà se celebra.

Crec que podria ser un bon lema perquè si hem prestat atenció a la primera lectura, o teniu oportunitat de llegir-la més pausadament a casa vostra, podrem veure que hi ha tota una revolució operada per Déu mateix en aquesta frase.

Quina és aquesta revolució? És una revolució fonda, com només pot ser venint de part de Déu, l’únic capaç de promoure una revolució convincent, de llarga durada i sense víctimes.

Una revolució convincent perquè ja coneixem Pere per altres relats bíblics. Pere no és un home que es deixi convèncer fàcilment (m’agrada pensar que potser el nom “Quefes”, “pedra”, era una forma col·loquial del moment de dir-li “tossut” al bon Simó). Pere és un home de conviccions profundes. Necessitarà d’una intervenció directa divina, a través d’una visió, per a fer-lo baixar del burro de les seves conviccions jueves més pregones i així poder entrar a casa d’un pagà sense problemes (cosa impensable per a un jueu profundament religiós). I Déu ho aconsegueix, no sols canviant la manera de pensar de Pere, sinó també convertint-lo en l’home capaç de convèncer també els seus correligionaris que, amb els mateixos prejudicis, ja el cridaven a l’ordre.

Una revolució de llarga durada perquè des d’aquell moment i més endavant impulsada per l’evangelització de persones com Bernabé, Pau de Tars i d’altres, s’entendrà perfectament que Déu no és només el Déu dels jueus, sinó també el Déu dels pagans, és a dir, de tothom. Que no és un Déu que es deixa trobar, pregar i servir només per uns pocs escollits, sinó que, ben al contrari, és també el Déu de pobres i rics, d’homes i dones, d’esclaus i de lliberts, sense distinció. I mireu si és de llarga durada aquesta revolució que avui ja no ens podem imaginar de pensar que Déu es quedi tancat a l’adoració d’una elit determinada. Creiem (i ho proclamem cada diumenge en el Credo) que només hi ha un Déu, que estima i té cura de tota la humanitat.

I una revolució sense víctimes, perquè Déu no vol deixar ningú en els marges del seu amor desinteressat. En aquesta revolució hi ha inclosa la diversitat, la diferència, els grans i els petits, els joves i els grans, els sans i els malalts, els nacionals i els estrangers... cadascú amb el seu tarannà, amb el seu nivell de maduresa, d’enteniment... Un Déu, deixeu-m’ho dir així, que aposta per la policromia i s’allunya de la monotonia.

Jo sóc la porta ens diu avui Jesús, aquesta porta segueix oberta a tothom, que nosaltres no siguem trobats fent nosa per a què d’altres passin i trobin el repòs que tots cerquem.