JORNADA MUNDIAL DE LA PREGÀRIA PER LES VOCACIONS... QUINES?

Diumenge IV de Pasqua, 29 d’abril de 2012

Ac 4, 8-12/Sl 117/1 Jn 3, 1-2/Jn 10, 11-18

  

Avui és la Jornada Mundial de la Pregària per les Vocacions. És en aquest diumenge, conegut com el Diumenge del Bon Pastor per la lectura evangèlica que acabem d’escolar, que precisament s’ha escollit de celebrar aquesta Jornada Mundial. I, sens dubte, aquesta elecció té la seva raó de ser, però em demano si avui som realment capaços d’entendre aquesta figura bíblica del Bon Pastor.

Quan anem a l’AT i trobem escrits com els salms o els profetes que fan referència al terme pastor, el primer que sorprèn és que és un substantiu aplicat a un personatge concret, de carn i ossos: el Rei d’Israel. Un personatge polític, que té en les seves mans el poder legislatiu i el poder executiu per a fer valdre la seva justícia. Per tant la imatge de pastor no té res de bucòlic, ni de poètic. El Rei, que en la cerimònia de la seva coronació esdevé “fill adoptiu” de Déu mateix (recordeu-vos del Salm 110 que resem cada Diumenge a vespres), l’encarna en el paper de vindicador de la justícia a favor dels pobres i dels marginats. Els profetes, aplicant aquest mateix terme de pastor a Déu, no fan més que remarcar que és DÉU MATEIX qui defensa els pobres, els orfes i les vídues (els desemparats del moment).

Quan anem al NT trobem les paraules de Jesús que acabem d’escoltar on l’èmfasi més fort és anunciat per la frase següent: El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.

Avui, en una societat majoritàriament post-industrial i tecnològica, que prioritza resultats econòmics alts a baix cost, costi el que costi, hi ha el perill cert de posar en igualtat de condicions el rol de guia i de model que encarna el Bon Pastor de l’evangeli amb el d’un alt empresari o el d’un gran executiu al front de la multinacional de torn. I cal dir-ho amb força AIXÒ NO ÉS AIXÍ.

Perquè en una situació laboral i econòmica que ha transformat les persones en números d’una plantilla de personal, contrasta i de bon tros Jesús, el Bon Pastor, que coneix pel seu nom les seves ovelles; en una situació laboral i econòmica on els dirigents volen sobreviure ells sacrificant el que calgui (recursos –quina paraula més lletja per designar les persones que treballen, oi?– de personal inclosos), contrasta i de bon tros Jesús, el Bon Pastor, que dóna la seva vida per les seves ovelles.

Dit això, crec que també seria un gran tort que en la Jornada Mundial de les Vocacions penséssim que el paper dels con-vocats és el de manar (amb “a”, de donar ordres) i no el de menar (amb “e”, de conduir, d’acompanyar) i també reduir-ho només a uns quants “especialistes” (com els preveres o els religiosos i religioses) quan tots els batejats podem i devem, a la llum de la Paraula de Déu, descobrir la riquesa de la nostra vocació de salvats.

Avui, a Arenys de Mar, és també un dia especial: la Diada de la Puntaire. És gairebé màgic veure amb quina traça el pujar, el baixar i l’entrecreuar-se dels boixets a les mans d’una puntaire esdevé una paràbola de les nostres vides, teixides en el decurs de les nostres històries viscudes on avui, a la nostra Eucaristia, demanem que no hi manqui mai un fil conductor, el de Jesús, que vagi donant consistència al teixit de la nostra existència.