Dimarts dins l’Octava de Pasqua, 10 d’abril de 2012
Ac 2, 36-41/Sl 32/Jn 20, 11-18
Seguim recordant durant tota aquesta setmana la meravella de la nostra salvació i de la nostra dignitat de fills de Déu guanyades per Jesús a través de la seva Passió, Mort i Resurrecció que celebrem com si fos tota ella Diumenge de Pasqua.
I avui ho fem recordant aquestes lectures que acabem d’escoltar: la del llibre dels Actes dels Apòstols i l’Evangeli de Joan que m’han fet reflexionar sobre el nostre itinerari de conversió.
Conversió, i massiva a jutjar pel text, la dels oients del discurs de Pere durant la Pentecosta quan arriben a convertir-se i fer-se batejar unes tres mil persones. Conversió més “íntima”, si podem dir-ho així, la de Maria Magdalena davant el Sepulcre Buit.
Amb tot, tots dos tipus de conversió fruit del mateix procés: l’obertura a una paraula proclamada que acaba fent niu en el cor. Allò que en el llibre dels Actes queda apuntat d’una manera que semblaria l’èxit que desitjaria més d’un telepredicador (dit amb tots els respectes, perquè òbviament Pere no ho era, de telepredicador i ell tampoc no hi era sol, era amb els onze), en Maria Magdalena queda dibuixat com amb “punta fina”, però d’un color que clarament ens revela el procés de tota aquella persona que cerca Déu i se sorprèn cercada per Déu mateix.
Mentre Pere i el deixeble que Jesús estimava, fetes les oportunes comprovacions, marxen del Sepulcre... ella hi roman. Hi roman sola i plora davant un Sepulcre Buit del qual encara no entén el significat. Ni tant sols sembla sorprendre-la la visió de dos homes vestits de blanc en el seu interior. Maria pateix de ceguesa. La mateixa ceguesa que li farà confondre Jesús amb l’hortolà tot impedint-la de veure qui és Ell en realitat. I necessitarà, com nosaltres cecs de llums de mil colors que ens enlluernen al nostre voltant, d’una paraula que la tregui de la seva ceguesa i li doni la Llum: MARIA!
No pot ser d’una altra manera. Jesús la crida pel seu nom. Quantes vegades Maria Magdalena hauria sentit aquesta Veu cridant-la pel seu nom, traient-la fora d’una vida buida. Ara, la mateixa Veu, el mateix Jesús, la torna a cridar pel seu nom per treure-la novament de les seves incerteses, dels seus dubtes, de les seves pors... Ella es gira (convertir-se és girar-se 180º, canviar de sentit) i el reconeix: RABUNI! MESTRE!
I Jesús ha de tornar-li a dir que canviï de pensament, de manera de veure les coses. Maria ha de deixar Jesús, no el pot “posseir” ni fer-lo encabir en unes estructures humanes... Ens calen uns ulls nous i un cor net per a seguir-lo, per entendre’l, per saber-lo viu entre nosaltres i fer d’aquesta trobada íntima amb Ell una Bona Notícia per als altres i així poder dir a tothom: HE VIST EL SENYOR! Gràcies a Déu PASQUA HO HA FET POSSIBLE!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada