Diumenge V de Quaresma, 25 de març de 2012
Jr 31, 31-34/Sl 50/He 5, 7-9/Jn 12, 20-33
Divendres passat, a la nit, fra Vicenç i jo vam anar al Casal Parroquial a veure la pel·lícula DE DIOSES Y HOMBRES. Sabeu quina pel·lícula vull dir, no? La que relata els darrers dies de la comunitat de monjos francesos que van ser assassinats a Algèria el 1996. Hi anàvem amb ganes, tant fra Vicenç com jo, tot i que la pel·lícula ja l’havíem vista un cop. Però és el que tenen les pel·lícules bones (o, al menys, les que un considera bones), que tot i saber-ne el final un va a veure-les perquè hi ha alguna escena que t’ha agradat, que t’ha fet pensar, que vols recordar o tornar a veure perquè creus que en el seu moment igual no la vas entendre del tot.
En canvi, què diferent és la cosa quan un està davant el televisor i estant donant una pel·lícula normaleta de la qual ja sabem el final i tot... no l’aguantem, ens avorreix i fem zàpping per veure si en un altre canal trobem alguna cosa millor.
Avui, quan llegia l’Evangeli que acabem d’escoltar, pensava que era com una pel·lícula d’aquestes que ja coneixem el final. De fet, si heu parat bé l’oïda el text acaba així: Deia això indicant com havia de ser la seva mort. Si ara jo us demanés de quin tipus de mort està parlant l’evangelista segur que tots traieu un 10 en la resposta. De la mort en creu! Què vol dir això? Doncs que ja sabem el final de la història. I el perill de saber ja el final de la història és que amb aquest final al cap acabem llegint o escoltant-ho tot superficialment.
Un exemple (i ho dic perquè això m’ha passat a mi) és aquest text que Jesús diu com de passada, un cop Felip i Andreu li presenten uns grecs que cerquen de veure’l: Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Un ve davant d’aquest text i el primer que pensa, corregiu-me si no és així, és que Jesús està parlant de la seva mort, que Ell és aquest gra que serà enterrat i el fruit és la resurrecció. I és legítim pensar-ho, però només és això?
Si només fos això, em sembla, no ho estaríem dient tot. I no ho estaríem dient tot perquè Jesús, amb la seva mort, és un exemple del sense-sentit de la mort en si i, més particularment, del sense-sentit de la mort d’un innocent (i de qualsevol mort infligida a un altre). Jesús, en la seva mort, és un de tants innocents colpits per un sistema (religiós, polític, econòmic) que el bandeja i l’elimina perquè fa nosa. La història en va plena d’exemples d’aquest tipus i sovint amb morts encara més cruels que la del mateix Jesús.
Però em sembla que la clau de la frase és no la mort, no el sacrifici en si mateix, sinó el fruit. En el text l’Evangelista sembla posar-se en la pell de Jesús i veure en aquests grecs que vénen encuriosits per saber de Jesús les primícies d’una collita futura d’homes i dones que cerquen el sentit de la seva existència i que sols el podran trobar en Ell, en Jesús.
Som al darrer Diumenge de Quaresma, el proper Diumenge serà Rams i entrarem de ple en aquest gran misteri que avui la litúrgia ens dibuixa. Hi haurà una mort, la de Jesús en creu; Déu, ressuscitant Jesús, avalarà la seva vida plena de gestos i paraules que volen omplir de sentit cada racó de la nostra existència, cada plec del nostre ésser. Però també hi haurà fruit, el fruit d’homes i dones que, en Jesús, seguint el seu exemple de donació, d’amor desinteressat, seran capaços de fer com Ell, donar-se del tot i en tota circumstància. Perquè és una vida gastada pels altres el que la fa una vida plena, interessant de ser viscuda. Com els monjos de la pel·lícula DE DIOSES Y HOMBRES, que no cerquen la mort (de fet tenen por a la mort, a ser assassinats), sinó que l’accepten com a mostra d’un amor incondicional per la gent del poble on vivien.
A tot això aquesta Eucaristia també ens convida, malgrat que podem sentir-nos petits i limitats, a no donar les coses per suposades, a esperar cada dia el miracle de tornar a recomençar amb Ell. Jesús pot fer-ho i vol fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada