Zaqueus i el papa Benet (Diumenge 31)

“S’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar”. Això és el que va fer Zaqueu per veure Jesús atesa la seva poca envergadura, la qual li dificultava fer-se un forat entremig dels qui eren a primera fila. Crida l’atenció que un cap de cobradors d’impostos, considerat aleshores com a pagà o semipagà, vulgués apropar-se a Jesús. Crida l’atenció que aquest home ric –com subratlla l’evangeli-, fes aquest gest tan poc distingit d'enfilar-se dalt d’un arbre per poder veure’l millor i amb certa perspectiva.

Proposem a Zaqueu com a model d’amfitrió del papa Benet el proper cap de setmana a Barcelona. Amb això no estem dient que tots pugem dalt els arbres per on haurà de passar el papamòbil. Primer, perquè la guàrdia urbana ens multaria per incívics. Segon, perquè els arbres barcelonins són massa alts per pujar-hi. Tercer, perquè ja no tenim edat per fer aquestes coses.

Volem dir que no tots els que vulguin seran a prop del papa Benet aquell dia. Hi haurà molts Zaqueus que tindran impediments per acostar-se-li: uns perquè la seva edat o malaltia els impedirà participar, malgrat aquest hagués estat el seu desig; altres perquè hauran de tenir cura de les seves cases i convents on hi ha coses que no es poden desatendre; altres que malgrat acudeixin a la Sagrada Família, o a l’aeroport, o als carrers per on passarà, s’hauran d’acontentat amb una llambregada o veure-ho per una pantalla; altres que, malgrat estiguin dins la Sagrada Familia participant directament de la cerimònia, els tocarà estar darrera una columna, o a la darrera filera, i no veuran res; altres que s’ho miraran a distància malgrat la seva condició d’autoritat civil els faciliti la proximitat; altres que els agradaria anar-hi, però el seu estatus de persona distingida, mediàtica, plural, o crítica, farà que s’ho mirin d'amagat a través de la pantalla del televisor.

En definitiva, aquell dia hi haurà més Zaqueus que privilegiats que estiguin a prop de Benet XVI. Però aquesta visita està dedicada especialment als nombrosíssims que ens sentim una mica Zaqueus. La consagració del temple esdevé una excusa immillorable per, en nom de Jesús, dir-nos als creients i als no creients: “Baixa de pressa que avui m’he de quedar a casa teva”. La raó d’aquesta autoinvitació de Jesús apareix ben manifesta al final de l’evangeli: “Aquest home també és un fill d’Abraham”.

Tant de bo que, commoguts pel missatge sempre integrador i mai excloent de Jesús, els barcelonins i catalans baixem dels nostres arbres, i sapiguem donar fruits de conversió i de millorament de la nostra vida: “Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content”.