dijous, 29 de gener de 2009

Barri i presó: construïnt ponts (Cròniques sarrianenques 20)

Comencem referint l’anècdota d’una família propera, que veient-nos sortir un diumenge del centre penitenciari de la Model no s’atreví, per vergonya, a saludar-nos. Ells eren a la sala d’espera del centre per visitar a un familiar proper, intern allí. Aquesta família mai ens havia fet cap referència. Assabentats indirectament d’aquest fet, comprenem aquest silenci i ens preguntem: si una família completament normal que estima, que cuida i que visita a un familiar empresonat tendeix a tapar i a dissimular aquesta realitat, que serà de les famílies i dels entorns que no pateixen aquesta experiència?

Diem això perquè imaginem que tenir un familiar a la presó pot ser inimaginable per a molts; aleshores, la preocupació per aquest àmbit és relativa. Si preguntéssim a tots els veïns de Sarrià o del districte si tenen familiars a la presó, imaginem que seria un dels barris de Barcelona amb un percentatge més baix. Per tant, intuïm que la realitat penitenciaria no és, en la pràctica quotidiana, una problemàtica important pel barri perquè l’afecta molt escassament.

Aquí és on entra l’associació Cedre, que malgrat no li afecti aquesta realitat sí que la viu i la comparteix. Per això surt del barri per anar al centre penitenciari de joves, ara ubicat a Granollers. S’intenta fer de pont amb el carrer, portant aire fresc i jovial, però la seva acció mediadora està habitualment condicionada per les quatre parets del centre. Però Cedre també actua en el barri, concretament a La Caseta, un espai d’acollida situat al convent dels caputxins de Sarrià, destinat a joves que estan complint una condemna i que comencen a gaudir del que s’anomena “règim obert”. Poden sortir de la presó per anar adaptant-se. Aleshores fer de pont amb la societat depèn majoritàriament de nosaltres. Col.laborem i ens coordinem amb l’administració penitenciaria i ella ens fa confiança en la cura d’aquestes persones. El seu camí de reinserció social comença, de forma natural, per l’entorn on viuen: el barri de Sarrià. Hi són empadronats, compren al mateix supermercat, agafen el mateix transport públic i van al mateix metge que la resta.

És innegable que fer de pont entre el barri i la presó és una tasca difícil, però fer-ho a Sarrià encara ho és més. Sembla contradictori dir que un espai adequat, en un entorn positiu, en un bon barri i amb bons equipaments ocasioni més dificultats. Aclarim que pels residents l’espai és idoni però no per Cedre. Ho expliquem: l’administració penitenciària es complau en tenir La Caseta en un àmbit com aquest, però com és un barri de la zona alta, deu pensar que tenim prou solvència, i malgrat reconegui que estem molt mal subvencionats ens diuen que no hi ha més pressupost. L’administració del Districte, agraeix i es complau amb aquest espai d’acollida, però com aquesta realitat, sortosament, no afecta a la zona, ens quedem fora de les subvencions perquè hi ha altres prioritats. Un altre dada és la invitació que vam fer a diferents agents i entitats del barri el passat mes d’octubre en motiu de la inauguració de l’ampliació de La Caseta: la resposta va ser escasíssima.

Cedre també té l’objectiu de sensibilitzar l’entorn respecte al món de les presons. Imaginem que dient el que acabem de dir, més que sensibilitzar, aconseguirem el contrari. No obstant comptem amb un suport incondicional dels frares caputxins que ens han cedit per dues vegades espais conventuals per ubicar La Caseta. Comptem amb 170 socis que es creuen el que fa l’associació. Comptem amb particulars, industrials i entitats privades que ens donen suport. Comptem amb una comunitat cristiana que fa de coixí i d’on surten voluntaris, menjar, roba i aportacions econòmiques. Però tenim una assignatura pendent: sensibilitzar el barri. La nostra xerrada d’avui n’és un inici decidit. Per això la Secretaria de Serveis Penitenciaris i també el govern del Districte ens ha volgut donar suport participant en aquesta taula. No seríem honestos si no ho reconeguéssim.

Però no partim de zero: gent del barri són socis o voluntaris de Cedre, hi ha un negoci del barri que ha tingut treballant a un antic resident uns tres anys i actualment en té un altre, l’Associació de Veïns compta amb nosaltres a l’hora de distribuir la Veu de Sarrià, participem en la Fira d’entitats, la casa Orlandai ens ha ofert àmbits de col.laboració pels nostres residents, participem a ràdio Sarrià...

No obstant, el pont de Cedre entre el barri de Sarrià i la presó encara trontolla. Volem que sapigueu que assumim amb convicció aquest paper mediador i assumim les dificultats que això implica. Però volem dir-vos que no som la gallina dels ous d’or, que tenim un problema d’endeutament que ens obligarà a demanar un crèdit. Necessitem que tots vosaltres esdevingueu, cadascú des del vostre àmbit, un pont que complementi les nostres llacunes i febleses. La pretensió de Cedre no és esdevenir importants, ni grans, ni prestigiosos, sinó atendre dignament al col.lectiu jove més precari que surt de la presó.