La festa d’avui, la solemnitat de la Mare de Déu, tanca la celebració de la vuitada de Nadal. Avui, com hem fet repetidament durant l’Advent contemplem, un cop més, a Maria, però no en la seva immaculada concepció, ni en el misteri de l’encarnació. Avui contemplem la seva maternitat, contemplem a Maria com a mare.
Una mare que, com dèia l’evangeli de Lluc, “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. És l’únic que l’evangeli d’avui ens explica sobre ella, amén que estava amb Josep i el nen a la menjadora. La segona lectura ni tan sols diu el seu nom: “Déu envià el seu fill, nascut d’una dona”.
Ja sabem que el text es refereix a ella però sant Pau, curiosament, no cita mai el nom de Maria en les seves cartes. En aquest sentit el podríem qualificar de poc marià, de poc devot de la Mare de Déu, però la intenció de les seves cartes i per extensió, de les cartes pastorals, no és fer un recorregut per la vida de Jesús, sinó d’exhortar i animar en la fe a les naixents i creixents comunitats cristianes amb constants problemes teológics i morals.
Aquest recorregut per la vida de Jesús el fan els quatre evangelistes ja en els darrers decennis del segle I. Els evangelistes Mateu i Lluc són els qui més es dediquen a recrear teològicament els orígens humans i divins de Jesús, el que els estudiosos anomenen “relats de la infància”; en definitiva, els textos que escoltem durant aquest temps de Nadal.
Els relats de la infància, inclòs l’evangeli que hem escoltat, pretenen aconseguir la quadratura del cercle, que és explicar que Jesús era plenament diví ( per això parlen de concepcions virginals, d’anunciacions a pastors, d’estels que guien); però també que Jesús era plenament humà (dificultats de trobar lloc adient pel part, la circumcisió, la presentació al temple, etc...). Maria és qui, com a mare, expressa brillantment aquesta unió entre cel i terra, entre diví i humà, entre do i vida, entre misteri i evidència.
Per això quan l’evangeli d’avui converteix, sorprenentment, a Maria en espectadora del naixement i diu que “conservava aquests records en el seu cor i els meditava” ens està dient que el creient ha de fer exàctament el mateix quan s’acosti a la divinitat i la humanitat de Jesús: conservar i meditar com Maria o no podrà assaborir el misteri.
Aquesta frase orienta als creients i a l’ensems ve a expressar la vivència de la maternitat de Maria que apareix com quelcom més que una dona objecte digne de ser fecundada per la divinitat. Això és massa simplista. Maria acull, pensa, decideix, contempla, medita i actua. Maria no és una panxa passiva a omplir, és un ésser femení, creient i receptiu, atent i decidit que, en un segon moment, desplega la seva fe femenina acollint el do de la maternitat.
Una maternitat que avui celebrem, una maternitat que ens fa pensar en totes les dones que han acollit o acullen aquests bell i gran misteri de la vida. Avui és també la seva festa i un dia per conservar i meditar interiorment aquest gran do.
Una mare que, com dèia l’evangeli de Lluc, “conservava aquests records en el seu cor i els meditava”. És l’únic que l’evangeli d’avui ens explica sobre ella, amén que estava amb Josep i el nen a la menjadora. La segona lectura ni tan sols diu el seu nom: “Déu envià el seu fill, nascut d’una dona”.
Ja sabem que el text es refereix a ella però sant Pau, curiosament, no cita mai el nom de Maria en les seves cartes. En aquest sentit el podríem qualificar de poc marià, de poc devot de la Mare de Déu, però la intenció de les seves cartes i per extensió, de les cartes pastorals, no és fer un recorregut per la vida de Jesús, sinó d’exhortar i animar en la fe a les naixents i creixents comunitats cristianes amb constants problemes teológics i morals.
Aquest recorregut per la vida de Jesús el fan els quatre evangelistes ja en els darrers decennis del segle I. Els evangelistes Mateu i Lluc són els qui més es dediquen a recrear teològicament els orígens humans i divins de Jesús, el que els estudiosos anomenen “relats de la infància”; en definitiva, els textos que escoltem durant aquest temps de Nadal.
Els relats de la infància, inclòs l’evangeli que hem escoltat, pretenen aconseguir la quadratura del cercle, que és explicar que Jesús era plenament diví ( per això parlen de concepcions virginals, d’anunciacions a pastors, d’estels que guien); però també que Jesús era plenament humà (dificultats de trobar lloc adient pel part, la circumcisió, la presentació al temple, etc...). Maria és qui, com a mare, expressa brillantment aquesta unió entre cel i terra, entre diví i humà, entre do i vida, entre misteri i evidència.
Per això quan l’evangeli d’avui converteix, sorprenentment, a Maria en espectadora del naixement i diu que “conservava aquests records en el seu cor i els meditava” ens està dient que el creient ha de fer exàctament el mateix quan s’acosti a la divinitat i la humanitat de Jesús: conservar i meditar com Maria o no podrà assaborir el misteri.
Aquesta frase orienta als creients i a l’ensems ve a expressar la vivència de la maternitat de Maria que apareix com quelcom més que una dona objecte digne de ser fecundada per la divinitat. Això és massa simplista. Maria acull, pensa, decideix, contempla, medita i actua. Maria no és una panxa passiva a omplir, és un ésser femení, creient i receptiu, atent i decidit que, en un segon moment, desplega la seva fe femenina acollint el do de la maternitat.
Una maternitat que avui celebrem, una maternitat que ens fa pensar en totes les dones que han acollit o acullen aquests bell i gran misteri de la vida. Avui és també la seva festa i un dia per conservar i meditar interiorment aquest gran do.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada