Mare de tots els qui creuen (Immaculada Concepció 2023)

“Ella ha estat la mare de tots els qui viuen”. Ho deia el llibre del Gènesi respecte Eva, la mare de la condició humana segons el llibre bíblic. No deixa de ser esperançador aquest comentari final després de l’episodi del paradís, on la parella primigènia acaba ensarronada per una serpent que parla. La tradició cristiana ha convertit aquest relat antiquíssim en explicació del pecat original de la condició humana. Però el relat bíblic també explica que, malgrat la transgressió, les relacions no es trenquen: Déu continuarà proper malgrat els despropòsits humans, i Adam i Eva continuaran fidels l’un a l’altre com ho testimonia el capítol següent del Gènesi, quan engendraran els primers descendents.

El salm responsorial responia a l’episodi del Gènesi contemplant-lo com la primera intervenció divina a favor dels humans: “Canteu al Senyor un càntic nou, ha fet obres prodigioses”. Malgrat els trencaments humans, Déu apareix disposat a relligar, a escriure recte amb les nostres ratlles tortes. De fet, l’episodi d’Adam i Eva amb la serp és un episodi paradigmàtic que escenifica la tendència humana a malmetre els lligams humans i divins. Però el missatge amagat de l’episodi és que Déu no malmetrà mai els seus lligams amb els humans.

L’evangeli de sant Lluc explicava l’escena de l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria, la protagonista de la solemnitat d’avui amb el títol d’Immaculada Concepció. L’evangeli  ho expressava indirectament afirmant que Maria era plena de gràcia: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu”. A més, l’esperit diví l’ompliria completament: “L'Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra”.

Però la tradició cristiana, des dels seus inicis, a més de considerar Maria plena de gràcia i plena de l’Esperit Sant, l’ha considerada sense pecat des de la seva mateixa concepció, com ho testimonien relats apòcrifs de finals del segle primer. Per la lògica purament humana és inimaginable un ésser humà que “ho faci tot bé”, però segons la lògica divina, l’ésser humà ha estat creat per fer-ho tot bé, i Maria esdevé l’encarnació d’aquest model humà. Cert que el pecat envoltà Maria, com succeí amb Jesús en l’episodi de les temptacions, però Maria li barrà la porta, i el pecat sempre es quedà amb un pam de nas.

Si Eva esdevé la mare de tots els qui viuen, Maria, per la seva immaculada concepció i per engendrar el fill de l’Altíssim, esdevé la mare de tots els qui creuen en Jesucrist.

Per què deixeu que ens desviem dels vostres camins? (Diumenge 1r Advent)

“Per què deixeu que ens desviem dels vostres camins?”, era la demanda del profeta Isaïes a Iahvè, conscient de la tendència humana d’allunyar-nos de Déu de manera progressiva. Però la resposta al profeta esdevé simple: Déu ens ha fet lliures i amb enteniment per decidir els camins a seguir, altrament seriem unes titelles, o pitjor, una milícia a les ordres de Déu. Però el profeta Isaïes no fa preguntes existencials, sinó que implora la presència divina perquè redreci les voluntats humanes, aclaparades pel mal i sense capacitat per resoldre els conflictes del seu moment històric, en ple exili babilònic. “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!” és el clam del profeta, que contempla amb frustració l’obcecació humana, necessitada d’un bon sacseig diví. Talment com el profeta, el salmista també clamava una intervenció divina, font de renovació i de salvació humana: “Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats”.

Escrivint als cristians de Corint, Sant Pau declarava que Déu ens ha omplert de dons gràcies a la figura de Jesucrist: “De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement”. Enriquits, doncs, per aquesta paraula i per aquest coneixement de Jesucrist, som responsables de mantenir viva la comunió amb ell a fi de no perdre el nord i desviar-nos, perquè com afirmava també l’apòstol, tenim assegurada la incondicionalitat divina: “Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist”.

Estrenant l’evangeli de sant Marc, que seguirem durant el nou any litúrgic, se’ns anunciava un breu fragment del discurs escatològic de Jesús. El missatge que Jesús dona sobre la fi dels temps és concís i concret: “Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu”. És a dir, no perdem el temps amb especulacions, sinó que ocupem el temps en viure la nostra quotidianitat amb sentit i amb fe desperta. “Mireu que no us trobi dormint” era l’exhortació de Jesús, a creients i no creients, de no arrossegar-nos per la vida, sinó de caminar-hi amb peu ferm i decidit.

Beneïts o maleïts? (Solemnitat de Crist Rei 2023)

“Buscaré les meves ovelles i en faré el recompte”. Ho deia Iahvè per boca del profeta Ezequiel. El profeta parla de Iahvè com el pastor del poble d’Israel, que vol aplegar el ramat dispersat pels núvols de la guerra i la boira de l’ocupació estrangera, per les deportacions a Babilònia i la diàspora per tantes nacions. La sol·licitud de Iahvè pel seu poble és absoluta, preocupant-se també de les ovelles més afeblides del ramat: “Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta”. Segles després, Iahvè continua fent recompte, no només del poble d’Israel, sinó de tots els creients i persones de bona voluntat. Els núvols i boires de la nostra vida sovint dilueixen la nostra pertinença al ramat de fills i filles de Déu, arribant fins i tot a allunyar-nos-en, oblidant el que hem repetit tantes vegades amb el salmista: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”.

“Déu serà tot en tots”, era la conclusió de sant Pau escrivint als cristians de la ciutat grega de Corint. L’apòstol reprèn el tema de la resurrecció de la fi dels temps que també explicava a Timoteu en una carta que escoltàvem fa dues setmanes. Explica que tots viurem gràcies a Crist, però cadascú quan li correspongui: quan torni Jesucrist, viuran els qui creuen en ell, i serà el moment de posar-ho tot en mans del Pare del cel, fins i tot la mateixa mort, perquè Déu ho sigui tot en tots. Amb aquesta descripció, l’apòstol intueix i comparteix sense gaire precisió, però sobretot confia en un futur amarat de Déu gràcies a Jesucrist. Nosaltres també hem de fer el mateix, intuir i confiar malgrat els interrogants que tenim sobre el més enllà.

L’evangeli de Mateu explicava la declaració de Jesús sobre la fi dels temps, quan es manifestarà en forma de Fill d’home, acompanyat d’àngels i assegut en un tron gloriós, davant de tots els pobles: “Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra”. El criteri que fonamenta el seu judici és decisiu: la cura dels més desvalguts en forma d’afamat, d’assedegat, de foraster, de despullat, de malalt, d’empresonat. Es tracta d’un advertiment important als seguidors de Jesucrist, que no serem jutjats per les hores dedicades a les pràctiques religioses sinó per les dedicades a pràctiques socials: “Tot allò que fèieu o deixàveu de fer a cadascun d'aquests germans meus, per petit que fos, m'ho fèieu o deixàveu de fer a mi. Aquest evangeli, proclamat el darrer diumenge de l’any litúrgic i abans de començar l’Advent, ens exhorta viure la nostra fe de manera encarnada, a creure que Jesucrist és al cel, però també enmig dels humans més desvalguts.