Nosaltres som testimonis (Pasqua 2023)

“Déu el ressuscità el tercer dia i concedí que s’aparegués, no a tot el poble, sinó a uns testimonis”. Ho explicava sant Pere en un dels seus discursos recollits en els Fets dels Apòstols. L’apòstol proclamava la resurrecció de Jesucrist i els seus efectes sobre els qui creuen en ell: “Tothom qui creu en ell rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom”. De fet, la resurrecció de Jesucrist no va ser un bany de masses ni un espectacle mediàtic de primera magnitud, perquè tals esdeveniments són foc d’encenalls, foguerades que aviat s’extingeixen. La resurrecció de Jesucrist, com tants altres esdeveniments de la història bíblica, s’esdevé a través de la discreció de l’encontre personal o amb la comunitat reunida en el seu nom. Això és el que Pere anuncia a tot el poble: “Nosaltres som testimonis”, perquè els beneficis de la resurrecció de Jesucrist s’expandeixin a tothom.  

Sant Pau s’adreçava a aquells nous creients en Jesucrist, que havien estat batejats en el seu nom formant la comunitat cristiana de Colosses: els exhortava a enlairar la mirada terrenal i material sobre les coses per obrir-se a les realitats celestials que propicia la resurrecció de Jesucrist. Per això afirmava: “Estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”, i la raó per fer-ho és per ser coherents amb la seva condició de batejats: “Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist”. Jesucrist ens fa morir a una materialitat molt seductora per fer-nos ressuscitat a una espiritualitat plena de benediccions, però que ha de passar pel filtre de les dificultats. Aquest ha de ser el testimoni de vida que els cristians hem de donar gràcies als efectes de la resurrecció en cadascú de nosaltres.

L’evangeli de sant Joan explicava la resurrecció de Jesucrist de manera enigmàtica, gens espectacular, on Maria Magdalena i Pere, com a primers testimonis de l’esdeveniment, resten inicialment perplexes. Només Joan, el deixeble estimat de Jesús, capta la meravella del què ha succeït: “Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué”. El veure i creure del deixeble estimat, i el seu testimoniatge obren els ulls a la resta dels deixebles, que “no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”. És a partir d’aquests primers testimonis directes que s’iniciava un testimoniatge individual i comunitari que continua fins avui. Les diferents esglésies d’arreu del món no mantenen o fan créixer els seus fidels a través d’estudiades i costoses campanyes de màrqueting, sinó a través del testimoniatge personal i comunitari, que gira al voltant de la proclamació de Jesús ressuscitat.

Viurem amb ell (Vetlla Pasqual 2023)

“Si hem mort en Crist, creiem que també viurem amb ell”. Ho afirmava sant Pau escrivint als cristians de Roma, com a síntesi del sentit del baptisme. L’apòstol fa una catequesi baptismal utilitzant les imatges sempre colpidores de la mort i de la vida. Morir en Crist no es refereix a morir físicament, sinó a morir espiritualment al pecat gràcies a l’aigua del baptisme, que ens permet participar dels efectes de la mort redemptora de Jesucrist. Pel baptisme morim espiritualment al pecat i naixem espiritualment a una nova vida gràcies a la resurrecció de Jesucrist. Aquest és el gran missatge pels cristians de tots els temps que aquesta nit celebrem el pas de mort a vida de Jesús.

Ho escoltàvem explícitament en l’evangeli de sant Mateu, amb Maria Magdalena i l’altra Maria com a protagonistes úniques de l’esdeveniment. L’àngel els anuncia assegut damunt la porta oberta del sepulcre que la mort no ha pogut segrestar el qui és la vida. El missatge que reben les dues dones no té fissures: “Jesús el crucificat no hi és aquí, ha ressuscitat tal com ho havia predit”. L’anunci de l’àngel es complementa amb l’aparició del Ressuscitat a les dues dones, que el reconeixen i l’adoren, i del qual reben un encàrrec ben explícit: “Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran”.

Aquest esdevé el moment més àlgid de la història de la salvació humana pels batejats en Crist, el moment més solemne de redempció i alliberament dels pecats. La resurrecció de Jesucrist i les seves conseqüències pels batejats, i en definitiva pel món sencer, esdevenen la part visible de l’iceberg que es recolza sobre els designis salvadors de Déu sobre la humanitat, que hem evocat en les lectures del Primer Testament, abans de cantar el Glòria: la història de la salvació s'inicia des del moment mateix de la creació de l’univers i de l’ésser humà enmig d’ella; seguint amb el sacrifici d’Isaac com a metàfora del sacrifici de Jesucrist; del pas alliberador del mar com a evocació de les aigües del baptisme. Els textos profètics també presentaven els seus missatges salvadors: evocant el maridatge de Déu amb Jerusalem com a imatge del maridatge entre Jesucrist i l’Església; cantant la constant providència divina i el compliment eficaç dels seus designis; proclamant la saviesa divina i els seus manaments com a font de discerniment humà per viure amb dignitat; i que Déu no abandona el seu poble malgrat els infortunis que li sobrevinguin.

Jesús ressuscitat esdevé el cimall i la concreció divina de tots els anuncis i promeses de la primera aliança. Jesucrist confirma que la història de la salvació esdevé una realitat: que Déu no ha abandonat mai els humans ni els abandonarà, i que, gràcies a Jesucrist ressuscitat i enlairat a les altures, tenim el gran mediador diví que estableix ponts definitius entre el cel i la terra.

Serà posat molt amunt (Divendres Sant 2023)

“S’elevarà, serà posat molt amunt”. Ho proclamava el profeta Isaïes respecte del Servent de Iahvè en el càntic segurament més colpidor dels quatre, on s’evoca la funció de boc expiatori de tot el poble que aquest servent assumeix, però que finalment acabarà triomfant com ho assenyalava la frase. La tradició cristiana identificà de bell principi aquests càntics del servent de Iahvè amb Jesús, talment com una profecia de la seva passió, mort i resurrecció. Malgrat el dramatisme que irradia el relat, les portes resten obertes a la salvació divina. La frase  “S’elevarà, serà posat molt amunt” presenta la doble lectura de Jesús enlairat alhora a la creu i a les altures, com també ho proclamava aquesta altra frase: “Quan haurà donar la vida per expiar les culpes, viurà llargament”.  

La carta als Hebreus també feia referència a la resurrecció de Jesús, però ho expressava amb un llenguatge ascensional: “En Jesús el Fill de Déu tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu”. També donava la seva versió particular de l’agonia a Getsemaní quan deia: “S’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió”. Al dir submissió, no es refereix a una obediència cega i fonamentalista, sinó a deixar-se portar per Déu malgrat que els camins esdevinguin dramàtics. Aquesta és la gran diferència entre Jesús i nosaltres: en primer lloc, la seva confiança absoluta en Déu perquè a les seves mans tot ha d’acabar bé; i després, per la seva capacitat de resistir els ultratges.

La narració de la passió de Jesucrist segons sant Joan comença a l’hort de les Oliveres, amb el detall de no explicar la pregària angoixada de Jesús com fan els tres evangelis sinòptics. En aquesta escena i al llarg de tota la passió, Jesús apareix com el qui domina tothora la situació, quelcom que humanament ens desconcerta atès el dramatisme de les escenes, però que descriu la situació des de la perspectiva divina de Jesús que viu conscientment la seva passió com un camí necessari. Per això Jesús es deixa agafar a l’hort de Getsemaní; per això respon amb caràcter al gran sacerdot i li pregunta al guarda la raó de donar-li una bufetada; per això es proclama rei dels jueus; per això es deixa assotar i calla sense donar resposta a Pilat de les seves preguntes; per això es deixa crucificar; per això té encara esma de dir al seu deixeble estimat que cuidi la seva mare; per això no mor sinó que “inclinà el cap i lliurà l’esperit”. El relat fineix on havia començat: en un hort, on hi ha el sepulcre on dipositen el seu cos, el qual no trobaran quan entrin el diumenge de bon matí, perquè haurà ressuscitat.