“No facis l'elogi de ningú abans no hagi estat examinat”. Ho deia el llibre de Ben Sira, exhortant a ser prudents en les lloances. La lectura proposava que, abans dels elogis, cal sacsejar el garbell, cal superar la prova del forn, cal fer un bon conreu..., posant l’esguard existencial en el més enllà, allí on els elogis seran autèntics: “quan l'home doni comptes, es veurà què tenia al cor”. De fet, els únics elogis amb garantia són els dedicats a Déu, com feia el salmista: “Proclamar al matí el vostre amor i de nit, la vostra fidelitat”.
Sant Pau, escrivint als corintis, també tenia la mirada posada en el més enllà quan deia: “aquesta existència mortal es revestirà d'aquella que és immortal”. La nostra condició mortal, amb tot allò de bo que té, quedarà superada per la nostra condició immortal. Es tracta d’una convicció de fe, on la mort no tindrà la darrera paraula perquè sortirem victoriosos gràcies a Jesucrist. Adherits a ell per la fe, la nostra existència mortal s’omple de sentit i de pau interior perquè sabem que el nostre futur serà a les mans de Déu. Així ho proclamava l’apòstol: “manteniu-vos ferms, incommovibles..., segurs que, en el Senyor, el vostre treball no serà en va”.
L’evangeli de sant Lluc, presentava uns ensenyaments de Jesús que són com anell al dit per ambientar el temps quaresmal que començarem el proper dimecres de cendra. Jesús deia: “Per què, doncs, veus la brossa dintre l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga que tens dintre el teu ull?”. Primer exercici quaresmal: no malgastem el nostre temps mirant i remirant els defectes i pecats dels altres; dediquem aquestes energies a fer revisió interior per créixer en humilitat i consideració als altres.
Jesús també deia: “Cada arbre es coneix pels seus fruits”; és a dir, si som bons donarem bons fruits i a l’inrevés. No s’hi val justificar la manca de fruits acusant els qui ens envolten i a l’entorn. L’arbre bo, malgrat les dificultats, dona fruit, unes vegades menys i altres més, però dona fruit. Així mateix nosaltres, mai no trobarem l’hàbitat ideal per donar el fruit que voldríem per la senzilla la raó que no existeix. Per tant, la nostra lluita és i serà sempre donar bons fruits costi el que costi, cara endins i cara enfora. Segon exercici quaresmal: no perdre el temps lamentant-nos de les dificultats en donar bons fruits, sinó dedicar-lo a cuidar el nostre cor perquè aquests brollin amb naturalitat. Santa Quaresma, enguany gairebé coincidint amb el mes de Ramadà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada