“Així serà la teva descendència”. Ho anunciava Déu a Abram mentre li feia contemplar les estrelles del cel. Una descendència nombrosa com les estrelles del cel és una promesa molt agosarada, però el fragment del Gènesi explicava que Déu corroborava la promesa amb el compromís d’una aliança, segellada amb foc com a signe de la seva perpetuïtat. La petició de garanties d’Abram quedava resposta amb aquesta aliança i a fe que s’ha complert, si contemplem la història de la humanitat i les religions monoteistes on Abram és el pare de les persones creients. Per aquesta raó assumim la responsabilitat de vetllar perquè aquesta descendència creient continuï essent fecunda en els nostres temps, bo i assumint la frase del salm responsorial: “Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi! Espera en el Senyor!”
Sant Pau, escrivia així als cristians de Filips: “Germans, seguiu el meu exemple i fixeu-vos en els qui viuen segons el model que teniu en mi”. L’apòstol es posa ell mateix i les comunitats compromeses com exemple d’aquesta descendència d’Abraham, eixamplada a tots els pobles per la fe en Jesucrist. Per aquesta raó, exhortava l’apòstol, hem de superar els valors terrenals i començar a viure els celestials, sabent que la nostra ciutadania és celestial, allà on “el Senyor transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós”.
Aquest cos gloriós del Senyor, mencionat per Pau, és el que els deixebles Pere, Jaume i Joan van experimentar de manera anticipada en l’episodi de la transfiguració de Jesús. L’evangeli de Lluc referia que: “Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar”. Aquesta vivència de pregària portà els deixebles a experimentar el cos de Jesús transfigurat i gloriós, acompanyat de Moisès i Elies també gloriosos. Tot plegat, un tast de la futura resurrecció de Jesús i de la vida celestial, que l’experiència creient va fer possible d’assaborir de manera anticipada. Diguem-li mística si volem. Una vivència que mereix guardar silenci, tal i com explicava l’evangeli: “Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist”.
La Quaresma convida a aturar-nos una mica i dedicar més temps a la pregària i la contemplació: només així enlairarem el nostre esperit a les altures i podrem sentir-nos, ni que sigui uns instants, ciutadans del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada