“Amb aquest nom em tindran present totes les generacions”. Aquesta és la gran declaració que Déu fa a Moisès quan li revela el nom de Iahvè a través d’una bardissa que no es consumeix. Es tracta del títol diví amb què vol ser anomenat i invocat per Israel per sempre més. En aquesta escena teofànica, Iahvè es manifesta com el Déu dels avantpassats: el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob; però també com el Déu del futur que es compromet a alliberar Israel de l’esclavatge egipci. En suma, l’episodi de l’esbarzer revela un Déu que ja hi era en el passat, que es revela en el present i que acompanyarà en el futur. Aquesta serà la futura consciència del poble d’Israel i també de qualsevol ànima creient: Que Déu era, és i serà.
Sant Pau, escrivint als corintis, evoca el pas del mar Roig com una al·legoria al baptisme dels nous fidels que els uneix a Jesucrist: “En el mar van rebre com un baptisme que els unia a Moisès”. Fa el mateix amb les dificultats de l’itinerari pel desert i la vida cristiana: “Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per advertir-nos a nosaltres”. L’apòstol uneix magistralment tradició i novetat: antiga aliança i nova aliança, de la qual es forma part a través del baptisme i que s’assumeix portant una vida digne. Per això adverteix a aquells creients excessivament confiats del seu nou carnet d’identitat cristiana: “Els qui creuen estar ferms, que mirin de no caure”.
L’evangeli de sant Lluc explicava un episodi doble on Jesús opinava sobre uns fets succeïts a Jerusalem i que enllaçava amb la paràbola de la figuera que no dona fruit. Primer, Jesús acusava els seus contemporanis de rigorisme religiós, judicant superficialment els altres per la fi accidentada de la seva vida. Els respon el mateix dues vegades i sense embuts: “Si no us convertiu, tots acabareu igual”. Jesús convida a gastar les energies en la pròpia conversió, no a malmetre-les judicant verbalment els altres. A continuació, Jesús dedica als seus oients la paràbola de la figuera que l’amo vol tallar perquè és incapaç de donar fruit: un altre advertiment de Jesús que convida a esser productius i a donar fruits de fe. La intercessió confiada del vinyater de la paràbola salva la figuera: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d'ara endavant; si no, ja la podreu tallar”. La figuera improductiva és la imatge clara del poble creient que ocupa lloc sense donar fruits. La intercessió del vinyater ha de ser un estímul a deixar-nos cavar i femar, dues coses desagradables, per acabar donant els fruits que hauríem de donar i no donem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada