VEURE I MIRAR
Segurament que les coses i fets que veiem durant un sol
dia, per la televisió, pel carrer, per tants llocs i pantalles, abans no es
veia en tota la vida. Ens passem la vida veient gran quantitat de coses. Amb el
zàping, anem passant d’un canal a un altre sense mirar, només veient i veient i
veient... Però cal subratllar una cosa. Veiem moltes coses, moltes, com mai,
però en mirem molt poques. És diferent veure que mirar. Mirem molt poc. No ens
fixem amb el que tenim al costat. No fixem la mirada, simplement veiem de
passada. Veiem però no mirem.
I el cas és que la persona humana és algú que per
constitució se sent mirat. Ens sentim mirats. Quan fem qualsevol cosa sentim la
mirada d’algú. Som algú que està no simplement vist, sinó mirat profundament.
Aquesta és la història de la Bíblia, la història de
l’Antic Testament i del Nou. Un dels textos més centrals, que es troba al
llibre del Èxode. Déu mirà el seu poble
oprimit, es feu càrrec de la situació i el volgué alliberar. El mirà. La mirada
de Déu sobre el seu poble és constant.
I continua el text dient que Moisès veié i mirà
l’esbarzer incandescent que es cremava però no es consumia. El mirà. I
finalment, diu el text que Moisès es tapà els ulls perquè no gosava mirar Déu.
Mirar vol dir tenir l’atenció posada en l’altre. I quan l’altre és Déu tot pot
canviar.
Això ho trobem també en Jesús. Si llegiu els evangelis
veureu també les mirades de Jesús. En l'Evangeli de Sant Marc diu que Jesús es
mirà amb afecte aquell home ric que li preguntà com aconseguir la vida eterna.
Jesús o simplement el veié, no simplement el mirà, sinó que el mirà amb afecte.
La mirada de Jesús és dirigida, amb afecte.
Però a vegades la mirada de Jesús també és dura. Hi ha
el text, també de Marc, d'una dona que tenia la mà paralitzada. I Jesús els
pregunta als fariseus i mestres de la llei si és lícit curar en dissabte o no.
I el text de sant Marc diu que tothom callava. I Jesús, diu el text, “se’ls
mirà de fit a fit, indignat per la seva duresa de cor”. La mirada indignada de
Jesús, per tantes vegades que el nostre cor està empedreït i tancat.
També hi ha una altra mirada, que corprèn molt, que és
quan sant Pere nega Jesús durant la passió i sant Lluc diu que Jesús lligat amb
els soldats es gira i el mira. Pere arrenca a plorar. Jesús mira. Però
normalment les mirades de Jesús a l’evangeli són mirar i cridar, a la vora del
llac, crida a Pere, Andreu, Jaume, Joan, Mateu..., els mira i els crida:
“Seguiu-me”. Aquesta és la mirada que hem de deixar reposar sobre nosaltres
mateixos. Aquesta és la mirada que hauríem de saber copiar-la també nosaltres.
Mirar amb afecte, mirar a Jesús i seguir-lo.
De fet, la mirada de Jesús reposa sobre nosaltres, perquè
canviem el cor, perquè nosaltres sapiguem mirar amb la mateixa mirada i
sentiments del Senyor Jesús. Homilia Diumenge
XXVIII
durant l’any
Fra Jacint Duran
13 d’octubre de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada