El salm cantava aquest anunci profètic de renovació i de retorn: “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!”. El poble, retornat a casa, recomençava la seva vida proclamant que Déu acompanya el seu poble a les verdes i a les madures.
L’evangeli de Marc explicava l’episodi de Bartimeu, el cec captaire de Jericò, que reclamava compassió de Jesús, a qui anomenava “Fill de David”, perquè, malgrat la seva ceguera, reconeixia la presència del Messies. Aquest és el missatge subtil de l’episodi: que un cec marginal, gràcies a la seva fe, reconeix la proximitat divina a través de Jesús com a Messies d’Israel. Per aquesta raó li demana amb convicció que es compadeixi d’ell. Però els qui envolten Jesús són incapaços d’apreciar-ho, per la senzilla raó que els falta la fe suficient per anar més enllà del que veuen els seus ulls. Per això Jesús diu a Bartomeu: “Ves, la teva fe t’ha salvat”. Per això l’evangeli clou l’episodi dient: “Hi veié i el seguia camí enllà”. El qui, per la fe, veu qui és veritablement Jesús, li demana compassió, i, guarit, el segueix camí enllà.
La carta als Hebreus també donava un missatge subtil i potser més complicat d’entendre, perquè la nostra religiositat no té la figura del gran sacerdot, l’aleshores gran responsable de la tradició jueva de presidir el culte en la diada de les Expiacions, l’anomenat Yom Quipur, el jorn sagrat de rebre el perdó diví dels pecats. Aleshores entendrem que Jesús també és anomenat gran sacerdot per voluntat divina, per exercir un sacerdoci de compassió molt més excel·lent que el dels humans. La raó d’aquesta excel·lència és que ell és el Fill en majúscula: “Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.”
1 comentari:
.....
“Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.”. Tal com es troba redactat a (He 5, 5) també el trobem a: (Ac 13, 33) i també a (Sl 2, 7). En canvi Lluc, que no estava present en el baptisme de Jesús i que no és l’autor de la traducció que a mi m’ha arribat ho transcriu així: Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut”. (Lc 3,21-22). Crec que aquest “avui” que Lluc no empre és rellevant i molt significatiu (Tot i que la dimensió de temps i lloc no són vàlides per quan parlem d’allò que volem dir quan diem Déu, però sí que ho són per nosaltres que ni tan sols ens podem imaginar un paradigma on el avui, el demà i l’ahir, igualment que el aquí, allà i l’altre costat, tot, tot, conflueix en un punt únic: l’instant etern, el lloc absolut. També hauríem de reconèixer que la barrera de temps i espai en un costat i de no temps i no espai en l’altre no le pot flanquejar la paraula parlada, potser la intuïció, la inspiració.)
Tot plegat per dir que més ens valdria fer una revisió exegètica de tot plegat, això, com a botó de mostra ens podria ajudar a comprendre millor les coses com ho feia un altre notable caputxí, Jordi Llimona quan ens diu qui fou Jesús:
Jesús fou “l'home ple de Déu, en el qual el Senyor s'ha autocomunicat als humans.# “Home”: plenament home, humà com els altres humans, obert a la vida, a la llibertat i a tot el potencial humà, i així és signe i model vàlid del que nosaltres podem ser.# “Ple de Déu”: la profunda experiència viscuda en el baptisme, i la de la seva vida en general, l'omplí de Déu. Aquesta experiència de Déu és viscuda de dos maneres antitètiques: d'una banda és l'Esperit de Déu que davalla en l'interior de l'ésser humà i l'omple de llum i de força; d'altra banda és l'ésser humà el qui s'obre a Déu, al qual el viu com a Pare en un pregon sentiment de filiació, i fa de Déu el centre i el nord de la seva vida.# “En el qual Déu s'ha autocomunicat als humans”: la força roent de la presència de Déu en Jesús i la incondicional obertura i lliurament de Jesús a Déu el fan reflex i ressò de Déu entre els humans.
Jesús passa a ser expressió de la Paraula de Déu i canal de la vida divina.#### Consegüentment al seu testimoni ens proclama: 1) Déu com a Pare; 2) el perdó de Déu per endavant, és a dir, no condicionat a un acte expiatori, sinó a la simple conversió personal; 3) l'amor universal, dirigit a tots els humans sense excepció, que fa de cada humà que en resulti un humà per als altres i que exigeix, ineludiblement, la justícia i la igualtat entre els humans; 4) el regne de Déu, present i fent-se, com a destí últim d'una humanitat reconciliada amb si mateixa, amb l'univers i amb Déu.
Publica un comentari a l'entrada