dissabte, 18 de febrer del 2023

Sigueu sants i bons del tot (Diumenge 7)

Sigueu sants, perquè jo el Senyor, soc sant”, són paraules del llibre del Levític on Moisès fa de portaveu de Iahvè al poble. Iahvè proposa molt més que complir els manaments de l’Aliança: demana al poble que siguin sants; i la raó d’aquesta exigència és perquè ell és sant. Però el llibre del Levític no es queda només en els bons desitjos, baixa a peu pla i explica com aconseguir la santedat: no tenint malícia als germans, essent justos i amorosos en la reprensió, no essent rancuniosos, i estimar els altres com a un mateix. Ben mirat, són poques les coses que Iahvè exigeix per a ser sant segons el llibre del Levític, però tot i així, no és gens fàcil estar a l’alçada d’aquestes indicacions.

Sant Pau continuava amb el llistó alt quan escriu això als cristians de Corint: “No sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit Sant habita en vosaltres?” Des d’una altra perspectiva tornem a la frase del Levític, de ser sants: ara l’apòstol alerta de ser creients completament responsables, i ho argumenta declarant que som terreny sagrat a causa de la presència de l’Esperit Sant en nosaltres. No podem jugar amb foc, ve a dir-nos sant Pau, perquè ens cremaríem. Per aquesta raó no podem ignorar aquest gran do que hem rebut des del nostre bateig. Per aquesta raó hem de servir-nos de la saviesa de l’Esperit Sant per rebutjar la saviesa del nostre món quan ens afalaga amb pensaments que, com puntualitzava l’apòstol: “no s’aguanten més que el fum”.

Jesús tampoc parlava a mitges tintes en l’evangeli de Mateu que hem proclamat; la seva proposta era de màxims i no de mínims: proclamava que quan ens fan mal no ens hi tornem i que donem altra galta; que ens deixem prendre vestit i mantell; que deixem que els altres s’aprofitin de nosaltres; que estimem els enemics; que preguem pels qui ens persegueixen. Jesús dona arguments definitius per fer-ho: “Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos”. Constatant que tenim més probabilitats de ser dolents i injustos que bons i justos, esforcem-nos a ser fills veritablement bons del Pare del cel. Aprofitem l’oportunitat que anualment ens brinden les setmanes de Quaresma que som a punt de començar per progressar en la frase final de l’evangeli d’avui: “Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial”; que amb la frase del llibre del Levític: “Sigueu sants, perquè jo el Senyor, soc sant”, ningú no podrà dir que la nostra fe no tingui els referents ben definits.