“Es tancaran a l’instant les teves ferides”. Ens ho deia el profeta Isaïes en la primera lectura. De fet, tots arrosseguem ferides, que amb els anys incrementen en nombre: unes són externes en forma de malaltia i tot el que comporta; i altres són internes, és a dir, ferides morals, psicològiques, afectives i fins i tot espirituals. Les primeres es veuen i es tracten amb els metges dins del que es pot, mentre que les ferides interiors no es veuen i les patim en silenci. Unes i altres ferides es tancaran a l’instant, proclamava el profeta, si som capaços de dirigir la mirada vers l’altre de manera fraternal i no competitiva, tot passant a l’acció: compartint el pa amb els famolencs, acollint el vagabund, vestint qui li manca roba, no fent caure els altres, no assenyalant-los ni pronunciant maleficis contra ells. Aquest canvi de comportament més pacífic, dialogant i solidari implicarà una il·luminació interior. Ho afirmava el profeta dues vegades: “esclatarà en la teva vida una llum”, “s’omplirà de llum la teva foscor i el teu capvespre serà clar com el migdia”. No cal dir que el profeta està parlant de la llum divina, assolible si ens comprometem a tractar l’altre com un germà. Una cosa va sempre lligada amb l’altra, ens diu sempre la Paraula de Déu.
Per aquesta raó el salm responsorial apuntava que “l’home just és llum que apunta en la fosca” a causa de les seves bones obres. Per tant, no restem passius, obrem el bé i il·luminarem el nostre interior i el nostre entorn.
Ens ho repetia l’evangeli de sant Mateu, recordant les paraules de Jesús als deixebles: “Vosaltres sou la sal de la terra”; i després: “Vosaltres sou la llum del món”, afegint que “igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent”. El missatge del profeta Isaïes i el de Jesús coincideixen en què la persona creient ha de sentir-se responsable de compartir el tresor que guarda cor endins i que el qualifica com a ésser humà. Aquesta responsabilitat ha d’exercitar-se des de la modèstia i l’empatia amb els altres, com assenyalava sant Pau als cristians de Corint: “em vaig presentar davant vostre feble, esporuguit i tremolós”. La transparència i simplicitat de Pau esdevingué més convincent que discursos savis i eloqüents; perquè és aleshores quan es deixa actuar el poder convincent de Déu, és aleshores quan esdevenim sal i llum per als altres després de ser salats i il·luminats interiorment per l’esperit diví. Una cosa portarà automàticament a l’altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada