L’alegria de superar el fracàs (Diumenge 14)

“Alegreu-vos”, “feu festa”, “estigueu contents”, “el vostre cor bategarà de goig”. Eren expressions d’encoratjament del profeta Isaïes pronunciades durant el postexili israelita: quan contemplar la destrucció del temple i la ciutat de Jerusalem provocava més tristesa que alegria, més ganes de fer dol que de fer festa, més descontentament que acontentament, més frustració que goig. D’aquí que el profeta proclami una intervenció divina que revertirà la situació: “La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents”. La confiança que irradia Isaïes esdevé molt útil en els nostres temps quan les dificultats es van encadenant: primer la clatellada de la pandèmia que encara cueja, ara una guerra que sacseja el futur de l’economia mundial i que enfosqueix les conviccions europees de viure en pau, les recents morts d’immigrants víctimes de la violència policial o del seu abandonament dins un camió com exemples del cruel fenomen migratori. Per això ens cal aquest missatge profètic: que per negativa que sigui la situació aquesta ha de revertir amb l’ajut de Déu.

El segell d’identitat del cristianisme consisteix precisament en revertir situacions confiant en l’ajut diví. Aquesta identitat brolla de la mateixa experiència de Jesucrist. Sant Pau ho expressava magníficament escrivint als cristians de Galàcia: “Deu me’n guard de gloriar-me en res que no sigui la creu de nostre Senyor Jesucrist”. La glòria del cristià es materialitza en la creu de Crist, que esdevé el signe del fracàs humà per la seva mort, però també el signe del triomf diví per la seva resurrecció. Segons la perspectiva amb què mirem la creu la viurem com un fracàs o com un triomf. Segons la perspectiva amb què mirem la realitat humana la viurem com un fracàs o com un triomf. Per aquesta raó la fe és tan significativa i va molt més enllà d’una injecció de moral: ens endinsa en la perspectiva de la divinitat i en la seva manera de contemplar la realitat.

Per això Jesús, quan exhorta els setanta-dos deixebles de l’evangeli a anunciar amb fortalesa la proximitat el Regne de Déu, els adverteix de les dificultats i del fracàs: els anuncia que els envia com anyells enmig de llops, i els diu que s’espolsin la terra del lloc on no els vulguin rebre. Però els deixebles “tornaren tots contents” i també admirats del poder del nom de Jesucrist. Però Jesucrist els encoratja a prendre distància de les alegries terrenals, advertint-los de nou: “No us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin inscrits en el cel”. No ens alegrem dels triomfs terrenals, sinó de superar les dificultats amb fe i amb bon esperit: aquesta és l’alegria que omple de debò.