La forma i el fons de demanar com cal (Diumenge 17)

“De debò que fareu desaparèixer tant el just com el culpable?”, és la rèplica que Abraham adreça a Déu per la decisió de destruir Sodoma i Gomorra. La intercessió del patriarca esdevé efectiva quan especifica el tarannà diví: “Vós que judiqueu tot el món, us podríeu desatendre de fer justícia?” En aquest cas, fer justícia es concretarà en no destruir la ciutat per la sola presència de deu justos. 

La intercessió respectuosa i convençuda d’Abraham dona els seus fruits i esdevé un model de formes i de fons de com demanar com cal. La forma és que Abraham mai perd la consideració i la reverència a Iahvè. El fons és la petició confiada i insistent que té la seva recompensa. Això ens ha de fer pensar, i preguntar-nos quina és la nostra forma i el nostre fons quan preguem: som respectuosos i reverents? Som perseverants i convençuts?

Aquest fons i forma de demanar adequadament es repetien en  l’evangeli de sant Lluc. La forma és la recitació del parenostre que Jesús proposa als deixebles com a model d’una pregària ben feta. Nosaltres sabem el parenostre des de petits: ja tenim una cosa guanyada! El fons és l’exemple de l’home que demana pans en hores intempestives sabent que el seu amic no li ho negarà. Per aquesta raó, Jesús proclama: “Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu i trobareu, truqueu i Déu us obrirà”. Són paraules de Jesús que coneixem de sobres i que ens conviden a tenir cura del fons i de la forma de la nostra pregària perquè sigui efectiva.

La resposta del salm responsorial que hem compartit era la veu del creient que reconeix que la seva pregària arriba a bon port: “Senyor, sempre que us invocava m’heu escoltat”. Tant de bo que nosaltres puguem dir el mateix, pregant convençuts que Déu escolta i respon, conscients i agraïts del que sant Pau escrivia als cristians de Colosses: “Déu us dona la vida juntament amb Crist, després de perdonar-vos generosament totes les culpes”.