dissabte, 30 de juliol del 2022

Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies (Diumenge 18)

Què en treu l'home de tot esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol?”, és la pregunta lapidària que llença a l’aire el llibre del Cohèlet en la seva reflexió sobre el sentit de la vida. La pregunta anava precedida d’una proclama no menys lapidària: “Vanitat i més vanitat... tot és en va”. De fet, l’autor del llibre del Cohèlet, anomenat també Eclesiastès, no és cap pessimista ni cap amargat de la vida que tot ho critica: es tracta d’un sacsejador de consciències, d’un provocador que vol fer reflexionar, d’un pensador que exhorta a concentrar les energies en les coses que realment valen la pena.

Semblantment sant Pau, amb un to menys contundent i més teològic, convida als cristians de Colosses a cercar allò que és de dalt: “estimeu allò que és de dalt, no allò que és de la terra”. Perquè no hagi malentesos especifica molt bé quines són les coses de la terra que no hem d’estimar: “fornicació, impuresa, passions, mals desigs i amor al diner”. Els humans de tots els temps som capaços de justificar subtilment o descaradament totes aquestes realitats, però l’apòstol ho deixa clar: “no us enganyeu els uns als altres”. I perquè no comprem duros a quatre pessetes, sant Pau recorda el canvi de mentalitat que comporta la fe en Jesucrist: “us heu despullat de l’home antic i del seu estil d’obrar, i us heu revestit del nou”.

Per les mateixes raons l’evangeli de sant Lluc explica que Jesús no vol entrar en litigis quan li demanen que intervingui en la disputa de dos germans en el repartiment d’una herència. Quan uns germans de sang entren en disputa per una herència significa que els valors han perdut la seva rellevància i l’afany de possessions els ha obnubilat el cor, el cervell i l’ànima. Jesús ho deixa clar: “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida”. Per fer entenedor el seu discurs, Jesús explica la paràbola de l’home ric que projecta eixamplar els seus dominis per enriquir-se als ulls dels humans i no als ulls de Déu, quelcom que és malauradament incompatible. Una frase del salm responsorial resumia molt bé l’actitud a tenir davant de tot plegat: “Senyor, ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor”.