“Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta”, explicava el llibre del Gènesi. El relat no concreta si hi havia una onada de calor com la que vivim aquests dies, però sí explica l’aparició de tres personatges que Abraham rep amb tota mena d’atencions com si es tractés del mateix Déu. Ho fa amb la col·laboració de la matriarca Sara. El relat explica que Abraham “es quedà dret al costat d’ells mentre menjaven”, un gest que expressa el respecte que li desvetllen aquells homes misteriosos. Finalment, com si fos el mateix Déu qui parla, Abraham rep l’anunci que Sara engendrarà un fill.
A l’evangeli, trobem una nova escena d’acollida amb Jesús com a protagonista: la parella d’amfitrions ara són les germanes Marta i Maria, que repeteixen els rols anteriors: Marta, com Sara, es dedica a preparar el menjar i a servir, i Maria, com Abraham, roman al costat del convidat: “Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula”, on el gest expressa la reverència de Maria per la presència de Jesús i la seva docilitat a la paraula del Senyor. Si el tàndem Abraham-Sara funciona sense problemes en l’acollida dels tres convidats, amb les dues germanes surten algunes espurnes amb les queixes de Marta. Però Jesús posa les coses a lloc dient que cadascú fa el què ha de fer, fins i tot decanta la balança a favor de Maria: “La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa”.
Si l’equip Sara-Abraham reben un premi diví compartit, amb Marta i Maria el premi només el rep Maria, mentre que Marta es queda amb les mans buides perquè no sap fer equip: cadascuna havia d’assumir el seu rol sense perdre de vista l’objectiu primordial, que era gaudir de la proximitat de Jesús. També nosaltres, com Marta, malgrat la sintonia que puguem tenir amb Jesucrist, les preocupacions i els neguits de tota mena, fins i tot per causa dels nostres compromisos eclesials, ens poden impedir de gaudir de la seva proximitat, que és l’essencial. Aleshores el nostre servei esdevé una càrrega i el realitzem amb queixes i reprovant els altres que ens envolten perquè no fan el mateix que nosaltres.
Sant Pau, escrivint als cristians de Colosses els diu: “el propòsit de Déu és que Crist estigui en vosaltres”. Així de clar! Gaudim, doncs, que Crist estigui en nosaltres! Gaudim de la proximitat de Crist sense complicar-nos la vida, sense queixar-nos, no deixant que res ni ningú –ni nosaltres mateixos!– enterboleixi aquesta proximitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada