dissabte, 11 de setembre de 2021

El repte de concretar la fe (Diumenge 24)

La carta de sant Jaume continuava parlant clar i català: “Si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què li serviria?”. Aquest pragmatisme insistent es remata quan diu: “Si no hi ha obres, la fe sola és morta”. Amb unes afirmacions d’aquesta mena i acompanyades d’un exemple tan clar, sobren els comentaris.

Però no podem negar que materialitzar la fe amb les obres genera conflictes i dificultats. De fet, això serveix per a tot: qui no es compromet i no actua fidel als seus principis no xocarà amb els altres, però viurà sense pena ni glòria. En la primera lectura el profeta Isaïes expressava les pròpies dificultats de concretar la fe, resistint i donant la cara davant assots i humiliacions, ofenses i escopinades. El motiu d’aquests ultratges són la fidelitat a Déu, però la seva resposta de persona creient és clara: “El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut”. També diu: “Sé que no quedaré avergonyit” i que “Déu, el Senyor, em defensa”. Són frases que brollen d’una ànima creient, que no perd la confiança en Déu malgrat les coses li vagin en contra.

A l’evangeli, Jesús també declarava contrarietats al traduir la fe en obres: “El Fill de l’home ha de patir molt, l’han de rebutjar, ha de ser mort”. Però acaba dient: “I al cap de tres dies ha de ressuscitar. I els ho deia amb tota claredat”. Aquesta és la dinàmica de creure en Jesucrist, que és assumir amb fe les contrarietats (patiments, rebuigs, mort) per acabar victoriosos. Per aquesta raó Jesús posa en evidència Pere dient-li “Satanàs”, perquè vol obtenir la victòria sense suar-la. Jesús ho deixa ben clar als deixebles i a la gent: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà”. Dient això, Jesús no demana servilismes sinó que la nostra fe estigui a les verdes i a les madures, que es mulli quan plou, que suï quan fa sol, que tremoli quan fa fred, que resisteixi amb esperança quan hi ha una pandèmia.