dissabte, 6 de febrer de 2021

No es pot passar pàgina! (Diumenge 5)

Si hi ha una cosa on coincidim tots els ciutadans del món, és en voler passar pàgina de la pandèmia i recuperar la vida normal. Però no podem fer-ho, perquè la realitat s’imposa amb tanta força que no la podem amagar. Semblantment, algun eslògan electoral proposa de passar pàgina a la situació del país; però tampoc ho podem fer, perquè seria ignorar una realitat que no es pot amagar.

Quelcom semblant li passa a Job en la primera lectura: voldria passar pàgina del seu dolor físic i moral, però no ho fa. El seu aclaparament li fa passar nits en blanc, plenes de neguit. Arriba a afirmar, en el seu ensorrament: “els meus ulls no tornaran a veure la felicitat”. Però les seves queixes inacabables van adreçades a Déu, posant davant d’ell la seva realitat i demanant una resposta.

L’antífona que repetíem al salm responsorial era la “resposta” a l’estat anímic de Job: “Lloeu el Senyor que conforta els cors desfets”. La lloança a Déu no significa passar pàgina al sofriment, sinó encarar la seva realitat oberts al consol diví.

Sant Pau també expressa que no pot passar pàgina a la seva proclamació de l’Evangeli, que li porta neguits i penes de tota mena. “Hi estic obligat”, afirma amb rotunditat. L’apòstol se sent màximament compromès amb la realitat que l’envolta, que és proclamar la bona nova de l’evangeli per tota la Mediterrània i animar les naixents comunitats cristianes. Per aquest motiu expressa: “estic disposat a fer tot el que calgui per poder tenir-hi part”.

A l’evangeli, Jesús no passa pàgina de la realitat que l’envolta. Al contrari, per això ha vingut de les altures: a ungir amb la seva presència la quotidianitat, sempre difícil, sempre conflictiva, sempre desafiant. Jesús tampoc passa pàgina de la seva identitat jueva. Al contrari, totes les esperances messiàniques del poble d’Israel, expressades i repetides pels profetes, ells les fa realitat curant malalts, traient dimonis, i predicant a les sinagogues que els nous temps del Regne de Déu ja han arribat. Uns nous temps que si volem concretar-los, primer cal creure que son possibles, i segon, cal lluitar per aconseguir-los sense passar pàgina quan la realitat es complica.