dissabte, 20 de febrer de 2021

Estem més salvats que condemnats! (Diumenge I Quaresma)

No hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra”. Aquesta és la sentència divina que hem escoltat en el relat del llibre del Gènesi, que amb l’establiment d’una aliança, amb l’arc de sant Martí com a signe, clou el relat del diluvi. De fet, tantíssimes cultures, d’orient a occident del planeta, tenen un relat de diluvi com a mite ancestral. Però el relat bíblic té un final diferent: davant l’amenaça contínua que la malícia humana pot provocar un nou diluvi ‒un argument que utilitza l’ecologisme catastrofista‒, el relat del Gènesi declara que això no passarà. L’aliança amb els éssers creats, amb l’arc de sant Martí com a testimoni, ho segella. El missatge del diluvi bíblic és que, per gran que sigui la malícia humana i intenses les catàstrofes que puguem provocar o que ens sobrevinguin, Déu ho resisteix tot. Déu preservarà l’ordre terrenal perquè els humans de bona voluntat, per pocs que siguin, com Noè i la seva família, continuïn l’aventura de viure l'existència humana amb dignitat i oberts al Transcendent.

La primera carta de Sant Pere diu quelcom semblant, quan fa referència al diluvi com una al·legoria del baptisme: “se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total. L’aigua prefigurava el baptisme, que ara us salva”. Si del diluvi hi hagué salvació, i el compromís diví de protegir tots els éssers humans, amb Jesucrist aquesta salvació s’amplia a tots els qui creuen en ell. També s’amplia la confiança humana que la nostra existència reposa misteriosament i positivament en mans de Déu. En definitiva, el missatge és que estem més salvats que condemnats, gràcies a Jesucrist.

A l’evangeli de Marc se’ns presenta la versió més austera del relat de les temptacions, que ens ofereix una imatge expressiva de la lluita interior de Jesús: “vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels”. Nosaltres també vivim amenaçats per “animals feréstecs”: les passions interiors que ens ataquen i roseguen el bon seny; la pandèmia que ens menja la salut, l’economia i la confiança; els opressors de tota mena que imposen la seva voluntat. Però també ens “alimenten els àngels”: interiorment amb consols i avisos espirituals, exteriorment amb la protecció mèdica que se’ns procura enmig de la pandèmia, amb tantes persones que al voltant nostre vetllen per nosaltres. Per això té tanta raó Jesús quan predicant la Bona Nova, diu que “El Regne de Déu és a prop”; perquè malgrat les amenaces d’animals feréstecs, els àngels que ens rodegen testimonien aquesta veritat que Jesús proclama: que el Regne de Déu no és lluny, sinó que és a prop. Convertim-nos a aquesta manera de veure les coses, que ens repeteix el missatge: que gràcies a Jesucrist, encarnació del Regne de Déu, estem més salvats que condemnats. Aprofitem-ho!

Cap comentari: