“Impur, Impur!”, era el crit del leprós per advertir la comunitat. La seva malaltia l’obligava a preservar la distància de seguretat per evitar el contagi. També havia d’anar tapat fins a la boca. Així ho prescriu el llibre del Levític quan tracta de malalties contagioses com la lepra. Per això, el sacerdot ‒que feia la funció de metge‒, era qui revisava les erupcions del malalt i diagnosticava si eren contagioses o no. Per això, els leprosos havien de viure aïllats de la resta, per no contagiar la comunitat.
El que ens semblava una mostra d’insensibilitat social dels judaisme, resulta que des de fa un any ho estem aplicant amb tot el rigor possible pel bé col·lectiu. Tots veiem normal advertir els altres de la nostra malaltia, portar mascareta, mantenir la distància de seguretat, fer-nos proves de detecció, estar aïllats o fer quarantenes. Es tracta de mesures que per un costat beneficien la societat, i per l’altre i aïllen el malalt. De fet, la primera lectura és un retrat de la nostra realitat actual. Només canvia la malaltia i els agents que la prescriuen.
Seguint amb aquesta clau de lectura actual, ¿permetríem que Jesús avui dia toques amb la mà un contagiat sense portar guants, sense vestit protector i sense pantalla facial com fan als hospitals? Quan el leprós demana a Jesús: “Si voleu podeu purificar-me”, i Jesús el guareix tocant-lo amb la mà, no està proclamant-se un negacionista de la lepra, sinó que actua amb compassió: per això realitza aquest gest de contacte humà. Com enyorem nosaltres els contactes durant aquesta pandèmia! Petons, abraçades, carícies, encaixar les mans. En el cas del leprós, Jesús no és cap inconscient, sinó que assumeix el risc del contacte, com també ho fa el personal mèdic i les familiars quan un malalt necessita compassió. No hi ha transgressió, sinó convicció que aquell instant de contacte, de presència, de compassió, és guaridor: que neutralitza virus i enforteix ànimes. Per això “la gent venia a trobar-lo de tot arreu”, acabava dient l’evangeli. Perquè Jesús no només feia el miracle de guarir, sinó que a més era compassiu.
En aquest mateix sentit, sant Pau, escrivint als Corintis, aporta un indicació valuosa de com actuar de manera compassiva, sense amagar-nos rere protocols objectius i neutrals: “busco no allò que em convé a mi, sinó el que convé als altres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada