Imaginem que la nit passada, mal
dormint per la calor, somniàvem que miràvem la televisió i escoltàvem les notícies.
La notícia estel·lar, era que s'acabava de descobrir una vacuna que resolia la
pandèmia de manera eficaç, immediata i econòmica. La segona notícia estel·lar, era
que s'aplicaven importants ajuts immediats a les persones i col·lectius afectats
per la crisi econòmica. Aleshores, impressionats per les dues notícies, ens
despertàvem amb el front banyat de suor.
Si interpretem aquest somni
tan positivista, fixem-nos que es tracta d'una idealització de la realitat:
estem en camí de trobar una vacuna (els primers que la trobin es faran d'or), i
també s'ajuda a la població més afectada, segons el lloc i les capacitats dels
països. L'ideal seria tenir la vacuna i que els ajuts fossin ràpids i nombrosos,
però la realitat ens diu que encara apuntem en aquesta direcció.
Quelcom semblant ens descriu
la lectura del profeta Isaïes: Iahvè parla al poble després de dècades de deportació
a Babilònia. Déu anuncia beguda i aliment de franc, i el més important, anuncia
una aliança eterna enmig de les contrarietats. L'ideal del nodriment gratuït es
barreja amb una realitat precària i difícil. Però la deportació acabarà molt aviat
i el poble retornarà a casa a guanyar-se el pa. Es tracta, en el fons, d'encoratjar
al poble a resistir enmig de les dificultats del present.
Sant Pau, a la segona
lectura, amb un to entusiasta, també anuncia un ideal: "Qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist,
que tant ens estima?". L'ideal és que res, ni ningú ho aconseguirà,
però el real és que es tracta d'una lluita constant. Sant Pau, en el fons, vol encoratjar
la comunitat creient a mantenir-se fidel a Jesucrist enmig de les dificultats
L'evangeli també combinava la
realitat amb l'ideal. En primer lloc, escoltàvem que Jesús "veié una gran gentada, se'n compadí i
curava els seus malalts". Els evangelis ens expliquen que Jesús feia
guaricions, i així ho hem de creure. Les guaricions de Jesús manifestaven que
l'ideal del regne de Déu es feia present en la realitat de la seva persona. Seguidament, per expressar
que el regne de Déu és ben visible, l'evangeli descriu una escena inspirada en
la tradició messiànica jueva: un espai ideal d'herba; la benedicció de
Jesucrist de cinc pans i dos peixos, la compartició a través dels deixebles, tothom
és alimentat i encara en sobra. Una escena que, simultàniament, esdevé una
evocació de l'eucaristia: banquet del regne de Déu presidit per Jesucrist obert
a tothom, que combina l'ideal de la fe amb la realitat que ens toca viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada