Les claus del Regne del cel (Diumenge 21)

Estem acostumats a destitucions fulminants de càrrecs rellevants per no correspondre a les expectatives que s'havien dipositat en ells: entrenadors d'equips de futbol d'èlit, portaveus de partits polítics. Eren dalt del pedestal i amb un cop d'escombra passen a l'ostracisme acusats de mala gestió, mentre l'atenció ara l'acapara l'elenc de virtuts del seu substitut. Això és el que ens explica el profeta Isaïes, en la primera lectura, amb Sobnà, el cap del palau del rei. Avui en diríem el cap de protocol de la casa reial. Un personatge molt influent i decisiu. Iahvè anuncia a Isaïes el rebuig del cap del palau reial per gestionar malament la seva influència, i també anuncia la seva substitució per Eljaquim, que «serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà». És a dir, la seva gestió anirà més enllà de vetllar només per la casa reial, i beneficiarà tota la població. Per això, Iahvè sentencia a favor d'ell: «El fixaré com un clau en un indret segur». 

A l'evangeli de Mateu, Jesús aplica a Pere el símil de les claus del palau reial amb autoritat per tancar i obrir les seves portes. El deixeble no substitueix ningú, sinó que inaugura una tasca d'altíssima responsabilitat moral i espiritual, que implica inevitablement una gran autoritat moral i espiritual. Per això diu Jesús a Pere: «Et donaré les claus del Regne del cel». Però es tracta, no d'unes claus materials sinó espirituals; es tracta no d'una autoritat civil, sinó religiosa, concretada amb el nom d'Església. Perquè si un ciutadà profereix injúries contra la corona o l'Estat pot ser processat, però si un ciutadà profereix injúries contra el papa o contra l'Església, no li passarà res. L'autoritat que es concedeix a Pere és espiritual, perquè la confessió que prèviament ha fet és espiritual: «Tu ets el Messies, el fill del Déu vivent». Així li reconeix Jesús: «Això t'ho ha revelat el meu Pare del cel». És cert que l'autoritat religiosa no està exempta de vanitats humanes, però la seva tasca espiritual les posarà de relleu amb més facilitat. El final de l'evangeli no era endebades, quan diu que Jesús «prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies». Jesús no actuà com un Messies civil dalt un pedestal, sinó com un Messies religiós, i exigeix que els seus seguidors exerceixin l'autoritat de la mateixa manera. 

El seguiment de Jesús en la diversitat d'Esglésies cristianes té la finalitat que tots els creients pugin al pedestal celestial, gràcies al camí obert per Jesucrist. Els cristians no venerem persones, venerem Jesucrist ressuscitat i enlairat al cel com a camí directe que ens porta al Pare Etern. Sant Pau ho concretava de meravella en la segona lectura: «Tot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre. Amén»