"Tots els pobles
anomenaran el meu temple casa d'oració". Aquesta és la declaració que
Iahvè fa al profeta Isaïes, en la primera lectura: que el temple de Jerusalem, encara enderrocat pels babilonis, serà reconstruït i serà un lloc d'oració per
a tots els pobles, esdevindrà un espai sagrat d'abast universal. Isaïes no es cansa
de proclamar uns nous temps que seran millors, que eixamplaran les fronteres
culturals, sociològiques i religioses del poble d'Israel.
Aquests
nous temps, van arribar de manera parcial i temporal, però es van concretar de
manera completa i definitiva amb Jesús de Natzaret. Ell mateix es presentava com un nou temple, i
la carta als Hebreus el presenta com a nou gran sacerdot, i com a única víctima
expiatòria. Aquests nous temps i les seves noves formes alteraven mentalitats
molt arrelades. Per
això sant Pau, en la segona lectura, comparteix les dificultats del canvi de
mentalitat i de praxi que implicava acceptar Jesucrist com a Messies d'Israel i
també com a Messies de tots els pobles. Sant Pau comparteix, com a bon jueu,
aquesta tensió d'integrar la novetat dins la tradició, on Déu té l'última
paraula i el desig d'aplegar tothom: "Déu
ha deixat uns i altres captius de la desobediència per compadir-se finalment de
tots".
L'evangeli de Mateu, explica que
Jesús es desplaça al territori de Tir i de Sidó, llocs ben a propers a l'actual
Beirut, ciutat que tristament és notícia a causa de l'explosió al seu port i la
renúncia del govern libanès enmig d'una greu crisi econòmica. En el relat, una dona
siriofenícia s'acosta a Jesús demanant misericòrdia per la seva filla
endimoniada. Jesús provoca un diàleg al voltant dels prejudicis habituals entre
veïns i pobles veïns, que són superats per la fe de la dona. Per això, Jesús li
diu: "Dona,
quina fe que tens!". I s'esdevé el prodigi: "I a l'instant es posà bona la seva filla". La fe té el
poder de vèncer prejudicis i de guarir-nos.
Les lectures d'avui ens donen
un missatge que tots els creients de totes les religions signaríem: que la fe
en Déu aplega tots els pobles. Però la realitat demostra que, quan aquests
altres pobles o veïns forasters són massa a prop, comencen els recels, els
prejudicis i el rebuig. Però aquesta trista constatació no ens ha de fer oblidar
el que proclamava el salm responsorial: "Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada