"Os dels meus ossos i carn de la meva carn" (Diumenge 27)

"Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn". Així d'eloqüent es mostra Adam al contemplar la creació divina d'Eva en el llibre del Gènesi. La mateixa frase la dirà Laban al seu nebot Jacob acollint-lo a casa; també la dirà David als ancians de Judà per reclamar la seva proximitat. La frase expressa amb vehemència que els lligams de parentiu entre familiars són indefugibles; i aquests lligams demanen compromís i fidelitat. Amb Adam i Eva els lligams no són de sang com amb Jacob i David, sinó que la costella expressa que ambdós han estat modelats per Déu. Per tant, els lligams també són indefugibles i demanen compromís i fidelitat.

La carta als Hebreus ens diu que Jesús no s'avergonyeix d'anomenar-nos germans i que la seva tasca és portar molts fills de Déu a la glòria. Fixem-nos que continuen els parentius: Jesucrist ens qualifica de germans i Déu ens considera fills. Per això Déu ens envià el Fill en majúscula: perquè no oblidem la filiació divina ni tampoc que existeix una casa paterna que és al cel. La carta als Hebreus ens explica que la nostra existència és un itinerari terrenal que culmina a la casa celestial, i que Jesucrist és el germà major que ens fa de guia. Ell ens ha precedit en tot: alegries, penes, sofriment, mort i resurrecció. Ell ens senyala un camí segur.

L'evangeli ens presenta un debat amb Jesús sobre el divorci i fineix amb una evocació als infants. De fet, podem trobar un fil comú que és la defensa del més feble. En el cas dels infants és evident qui es el feble, i en el cas del divorci la dona tenia sempre les de perdre, llevat que fos de família rica i aquesta es posés a favor seu. Per això Jesús apel·la als orígens del Gènesi que expressen el compromís fidel i la relació d'igualtat entre home i dona. Pel Gènesi la dona no és un ésser subsidiari de l'home destinat a complaure'l en tots els sentits, sinó un tu de diàleg, de mutu respecte i de confraternització. Jesús cita el Gènesi sobretot perquè la dona no esdevingui una joguina en mans del mascle. Aquesta és la resposta que Jesús donà a homes religiosos que volien ser fidels complidors de la Llei de Moisès. Avui dia la situació és diferent en tots els sentits i se'ns suscita l'interrogant de què respondria avui Jesús a la pregunta si és lícit divorciar-se. Si la pregunta la fessin persones religioses que volen viure a fons el compromís de fe la resposta creiem que hauria de ser la mateixa. La societat laica ja té els seus mecanismes per resoldre el divorci però la tradició eclesial ha defensat i defensa aquesta unitat matrimonial, i ho fa per defensar els principis fonamentals. Però això no ha d'implicar ser rigoristes i ho veiem en Jesús que també defensa una dona adúltera i li diu que no pequi més. El tema és delicat i és interessant de veure com el tracta cada tradició eclesial: unes més comprensives i altres menys.