La glòria veritable és la celestial (Diumenge 29)

"Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra". Aquest és el favor no gens petit que els apòstols Jaume i Joan li demanen a Jesús. Els dos germans apunten ben alt en el tracte de favor que sol·liciten al seu mestre. Ja ho diu la dita: "el qui troba bon padrí ja ha recorregut mig camí". Intuint que el carisma de Jesús havia de triomfar, els dos apòstols volen assegurar-se de compartir la seva mateixa glòria. Jesús aprofita els anhels de glòria terrenal de Jaume i Joan per reconduir-los vers la glòria que mereix la pena i que mereix posar-hi tots els anhels, que és la glòria celestial. Per això els pregunta si estan disposats a beure el seu calze i participar del seu baptisme, una al·legoria de la seva mort sagnant en creu. Els deixebles, amb mires terrenals, diuen que estan disposats a tot, ignorant que també hauran de vessar la seva sang, tal i com Jesús els anuncia. En definitiva: res de glòria humana per Jesús, i res de glòria humana per Jaume i Joan. Així ho afirma Jesús quan els altres deixebles s'indignen contra els dos germans i s'afegeixen a la lluita de cadires. Jesús els diu que els seus seguidors han de distingir-se per no anar rere glòries humanes com fa la majoria, sinó per servir incondicionalment, com va fer ell, que fins i tot hi donà la vida. Aquest missatge de Jesús als seus deixebles va destinat sobretot a l'entorn comunitari i eclesial, on també hi ha afanys de glòria humana magníficament dissimulada en representar el nom de Jesucrist. Però com més desitjos de glòria humana tinguem, més patirem i més farem patir. Com més desitjos de glòria celestial tinguem, viurem més alliberats, més serens, i més servicials; i ho encomanarem al nostre voltant.

Perquè Jesucrist no obtingué la glòria a la terra, sinó al cel. Ho afirmava la carta als Hebreus: "Jesús, el Fill de Déu...ha travessat els cels i ha entrat davant Déu". Per això ara, assegut al tron de la gràcia celestial, es compadeix de nosaltres i ens dóna l'auxili que necessitem. La seva glòria celestial sí que ens és beneficiosa, ajudant-nos a vèncer les temptacions de glòries humanes de tota mena, que constantment ens assetgen fent-nos perdre el temps i la pau.

Per això, el fragment del profeta Isaïes que hem escoltat en la primera lectura, menciona el sofriment terrenal del servent de Iahvè, l'Enviat de Déu. Parla d'un sofriment que és triturador per a un però que esdevé  salvador per als altres. És el just que fa justos els altres amb el seu sofriment. Pels cristians això esdevé realitat en Jesucrist. També en grups i persones que lliuren la vida al servei dels altres de manera amagada i sense cap afany de glòria. Aquests assaboriran la glòria veritable, perquè saben que està situada al cel i no a la terra.