Avui a Roma, el papa Francesc
canonitzava, entre altres, dos referents de la història catòlica del segle XX.
El primer és el papa Pau VI, l'encarregat de liderar els difícils canvis de mentalitat
i de praxi eclesial que significà el Concili Vaticà II. Avui dia, passats més
de 50 anys, encara s'escolten ais i uis de sectors eclesials immobilistes per
aquestes reformes. L'altre és monsenyor Oscar Romero, bisbe de San Salvador, assassinat
mentre celebrava l'eucaristia pels esquadrons de la mort del govern militar del
país. Romero concretà l'encarnació eclesial propugnada pel Concilia Vaticà II enmig
del poble llatinoamericà i defensà els drets humans davant la dictadura militar
d'aleshores. L'església llatinoamericana avui salta d'alegria i la teologia de
l'alliberament que Romero defensà, també. Ens afegim a aquests salts.Ambdós personatges, que hem de qualificar de màxims dignataris eclesials, van utilitzar els seus càrrecs per aplicar la saviesa que apareix invocada en la primera lectura, preferida a ceptres i trons, riqueses, salut i boniquesa. Aquesta saviesa no es refereix a presumir de coneixements intel·lectuals, sinó a la lucidesa de sentir-se il·luminat per la mirada de fe que mou a actuar en conseqüència: posant els punts sobre les is, dient les veritats i anant contracorrent si és necessari. Pau VI i Oscar Romero són un testimoniatge d'aquesta saviesa creient que no es deixa contaminar per res.
La carta als Hebreus ens serveix per a explicar que, quan la nostra vida és còmoda i benestant, el paper que hi juga la fe és indefinit, ambigu, parcial, i fins i tot secundari. Però la paraula de Déu és "penetrant com una espasa de dos talls..." i "esclareix les intencions i els pensaments del cor". Això ho associem amb la primera lectura: la fe alimentada per la paraula de Déu ens il·lumina interiorment i ens aclareix les ambigüitats socials i eclesials. Pau VI no es quedà en retòriques eclesials que ho dilueixen tot: concretà en pocs anys les decisions aprovades pel Concili Vaticà. Oscar Romero en lloc de callar i desviar la mirada, denuncià sense embuts les injustícies que sofria el poble salvadoreny davant un govern sense escrúpols.
L'evangeli ens explica l'episodi de l'home ric que, com tanta gent, té anhels d'eternitat més enllà d'una còmoda vida terrenal. Però les seves possessions li impedeixen fer aquest salt existencial. Per això Jesús denuncia les riqueses com el gran obstacle d'una existència que anheli més el Regne de Déu que el Regne del humans. Per això lloa els qui han deixat les seguretats humanes, per positives i bones que siguin, per seguir les seves propostes de vida eterna. Es tracta de fer un salt al buit que en aquesta vida ja dóna el cent per u; també en dificultats i persecucions, com Pau VI i Oscar Romero. Però el gran regal és la vida eterna. No és el mateix fer les coses buscant la glòria humana que fer-les buscant la glòria de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada