"Pressió? Què
és pressió? Jo em diverteixo". Aquesta era la declaració del campió del
món de ciclisme després de vèncer sobradament a l'esprint una etapa del Tour de France. El dia següent aquest mateix
ciclista feia caure un rival amb un cop de colze en l'esprint final de l'etapa; un
gest que li valgué l'expulsió de la cursa. El cop de colze va ser fortuït o fruit de la pressió per guanyar una altra etapa? En una nova
retransmissió de la cursa francesa es comentava que hi ha ciclistes amb grans condicions físiques capaços de guanyar les grans proves, però com no volen o no saben
aguantar la pressió de ser cap de files, opten per una discreta segona fila. Per arrodonir el
tema de la pressió, aquesta setmana llegíem una entrevista a una destacadíssima
periodista catalana que ens aportava una nova reflexió: "Si no et
pressionen, és que no existeixes. La pressió és pròpia del nostre ofici. Que no
se sàpiga administrar és una altra cosa".
Donant voltes al
tema, opinem que la pressió forma part de la nostra existència, però podem
parlar d'una pressió positiva, que assumim segons les nostres capacitats i que ens
estimula a ser responsables i fidels en qualsevol àmbit de la vida; però també
hi ha una pressió negativa, que ens autoimposem
o ens imposen els altres o les circumstàncies i que supera les nostres
capacitats. És aquí quan perdem els papers o reaccionem de manera agressiva per
defensar aquest gegant amb peus de fang que volem construir. Per això apreciem l'opció d'aquests ciclistes
que opten per estar a segona fila per administrar serenament la pressió que
reben enlloc de donar cops de colze als altres.
De fet, l'agressivitat
i la violència física o verbal acostuma a ser l'arma del qui se sent pressionat
o amenaçat i li manquen recursos per a defensar-se. Això passa en tots els
àmbits de la vida. Això és precisament el que no li passa a Déu com explicava
la primera lectura del llibre de la Saviesa, que no se sent pressionat per ningú ni té cap
necessitat de defensar-se: "Vós que
disposeu de la força, sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota
consideració". El fet de no sentir-se pressionat fa que no pressionis
a ningú, com també explicava la lectura: "obrant així heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser
humans amb tothom".
En Jesús, el Fill,
trobem les mateixes virtuts que en el Pare, no deixant-se pressionar per ningú
malgrat visqué pressionat durant els anys del seu ministeri públic. Jesús tampoc
pressionà ningú i ens ensenyà a fer el mateix; per això podem associar el jull de
la paràbola que hem escoltat amb les pressions nocives que ens amenacen la collita interior i que merèixen una reacció no violenta sinó assenyada.
També l'Esperit Sant
no se sent pressionat ni pressiona, sinó que ens acompanya íntimament com ens
deia sant Pau en la segona lectura: "Per
ajudar la nostra feblesa l'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden
expressar, perquè nosaltres no sabem què hem de demanar per pregar com cal,
però és ell qui es posa en lloc nostre". Enmig de les nostres pressions,
l'Esperit Sant gemega amb nosaltres, ajudant-nos a discernir quines són
profitoses pel nostre creixement i quines són pernicioses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada