"Muntat humilment en un ase". Així és com la lectura del
profeta Zacaries ens presentava l'entrada del rei a Jerusalem. Malgrat es diu
que aquest rei farà coses espectaculars, una entrada així és poc lluïda i
poc convincent. Els reis han d'entrar a les ciutats en un cavall pura sang o en
una carrossa, o modernament en un cotxe blindat i escortat.
Aquesta escena del rei
entrant triomfalment a la ciutat muntant un ase la trobem repetida en els 4 evangelis,
concretament en l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, aclamat com el Messies
i rei d'Israel. Jesús davallà per la muntanya de les Oliveres muntat humilment
en un ase, tota una declaració d'intencions del tarannà del seu messianisme, de
la seva condició de rei. De fet, aquella entrada també va ser poc convincent:
pocs dies després moria crucificat a les portes de la mateixa ciutat.
Però que no s'entengués el
significat d'anar muntat damunt un pollí no va ser culpa de Jesús sinó dels qui
el portaren a la creu amb convicció. Ells i nosaltres som víctimes del protocol
que adjudiquem a les persones segons el seu estatus. ¿Ens imaginem, més enllà de
la propaganda puntual, un gran personatge volant en "low-cost",
agafant un tren de Rodalies, el metro en un dia de vaga, un autobús interurbà
sense aire condicionat, o fins i tot prenent un taxi que són prou cars? I si ho
fessin els miraríem de reüll i ens
semblarien poc convincents. El director d'una gran empresa mereix un cotxe i
conductor mentre que el recepcionista ha de pagar-se el metro per arribar al
treball. Un servidor pot volar en low-cost assegut en un seient estret, però el
papa Francesc, per la seva condició de cap de l'Església, ha de fer-ho en un avió
privat. És així ens agradi o no.
Però Jesús va més enllà de
protocols i la imatge de muntar damunt un ase queda plena de contingut quan a
l'evangeli ens diu que ell és "benèvol
i humil de cor", que vol dir molt més que ser bona persona;
significa trencar protocols i esquemes per arrenglerar-se amb els qui no pintem
res ni mai pintarem res; significa compartir la quotidianitat irrellevant de la
majoria i ajudar-nos a omplir-la de sentit i de contingut; implica anar més
enllà dels nostres deliris de grandesa que ens fan perdre la pau i l'oremus i trobar el repòs i la llibertat que ens dóna
saber-nos a les mans de Jesucrist, que ens aparta la mirada de l'immediat i ens
ensenya la bella perspectiva d'un horitzó sense fi. Sant Pau ens ho indicava en
la segona lectura: "No viviu segons
les mires de la carn sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita
en vosaltres". Aprofitem-ho i no ho malmetem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada