En l'època del Nou Testament, a Palestina, a cavall
entre el segle I i II, hi havia un rabí anomenat Nehunia ben HaQana. Era ric i
tenia molts servents, però es caracteritzava per seva mansuetud i capacitat de
perdonar. Tot plegat li serví per proposar aquesta dita que reflectia el seu
pensament i el seu tarannà: "Qui es carrega al damunt el jou de la Torà, se li descarrega el jou de la reialesa i de l'atenció a les
coses mundanes; i qui es descarrega el jou de la Torà, se li carrega al damunt el
jou de la reialesa i de l'atenció a les coses mundanes."
Amb aquesta reflexió tan expressiva rabí Nehunia senyalava els beneficis d'un estil de vida religiós i les incompatibilitats amb un estil de vida no religiós; un missatge intercanviable amb el que Jesús ens deia en l'evangeli d'avui. Per captar la proximitat dels dos missatges substituïm Torà per Jesús en la dita del rabí i veurem que segueix quadrant: "Qui es carrega al damunt el jou de Jesús, se li descarrega el jou de la reialesa i de l'atenció a les coses mundanes; i qui es descarrega del jou de Jesús, se li carrega al damunt el jou de la reialesa i de l'atenció a les coses mundanes".
Però cenyint-nos a l'evangeli, Jesús fa les comparances amb els pares i els fills, no per rebutjar-los, sinó per recalcar que les opcions de fe impliquen renúncies i incompatibilitats: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi," sentenciava Jesús. És a dir, l'opció de fe per Jesús genera molts beneficis, però implica assumir canvis d'estil de vida, refer escales de valors, reordenar prioritats. Això cal fer-ho de bell principi, però també constantment per mantenir-nos fidels. No obstant, aquest missatge no és exclusiu per l'àmbit religiós; totes les opcions que hem fet i que fem a la vida les fem per bé, però aquestes sempre generen canvis, renúncies o incompatibilitats. És el joc de la vida! Un sí a una cosa genera sempre un no a altres: "No es pot posar un ciri a Déu i un altre al dimoni", seria la conclusió. Acabem amb una anècdota: una vegada un jove acabat de casar preguntava, amb certa picardia, a un frare jove acabat de professar: "Què sents a l'haver renunciat a totes les dones del món?"; el frare jove li respongué: "El mateix que tu, que has renunciat a totes menys a una".
Amb aquesta reflexió tan expressiva rabí Nehunia senyalava els beneficis d'un estil de vida religiós i les incompatibilitats amb un estil de vida no religiós; un missatge intercanviable amb el que Jesús ens deia en l'evangeli d'avui. Per captar la proximitat dels dos missatges substituïm Torà per Jesús en la dita del rabí i veurem que segueix quadrant: "Qui es carrega al damunt el jou de Jesús, se li descarrega el jou de la reialesa i de l'atenció a les coses mundanes; i qui es descarrega del jou de Jesús, se li carrega al damunt el jou de la reialesa i de l'atenció a les coses mundanes".
Però cenyint-nos a l'evangeli, Jesús fa les comparances amb els pares i els fills, no per rebutjar-los, sinó per recalcar que les opcions de fe impliquen renúncies i incompatibilitats: "Qui no pren la seva creu i m'acompanya, no és bo per venir amb mi," sentenciava Jesús. És a dir, l'opció de fe per Jesús genera molts beneficis, però implica assumir canvis d'estil de vida, refer escales de valors, reordenar prioritats. Això cal fer-ho de bell principi, però també constantment per mantenir-nos fidels. No obstant, aquest missatge no és exclusiu per l'àmbit religiós; totes les opcions que hem fet i que fem a la vida les fem per bé, però aquestes sempre generen canvis, renúncies o incompatibilitats. És el joc de la vida! Un sí a una cosa genera sempre un no a altres: "No es pot posar un ciri a Déu i un altre al dimoni", seria la conclusió. Acabem amb una anècdota: una vegada un jove acabat de casar preguntava, amb certa picardia, a un frare jove acabat de professar: "Què sents a l'haver renunciat a totes les dones del món?"; el frare jove li respongué: "El mateix que tu, que has renunciat a totes menys a una".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada