A Madrid, a tocar de
l'edifici del Parlament i de la plaça de Neptú, hi ha la basílica de Jesús de
Medinaceli custodiada pels frares caputxins. La imatge de Jesús que allí es
venera gaudeix d'un gran fervor popular i precisament avui presideix una processó
multitudinària. Es tracta d'un «Nazareno», una imatge
que presenta a Jesús sentenciat a mort. Prescindint dels ornaments que la guarneixen,
la talla és d'una gran qualitat artística: presenta les faccions del rostre sense
exageracions, expressant dolor contingut i callat. Però el que captivà la
nostra atenció en una visita recent va ser el detall de tenir les mans
lligades. Si el santcrist de
l'església de sant Ludgeri no tenia mans, el Jesús de Medinaceli les té
lligades, volent neutralitzar expressament el seu poder, pretenent anul·lar les
seves capacitats humanes i divines. Si no tenir mans genera frustració,
impotència física i psicològica, el tenir-les involuntàriament lligades hi
afegeix un gran dolor moral, perquè gaudint de capacitat per utilitzar-les han
estat volgudament subjectades.
Quin no seria,
doncs, el dolor moral de Jesús vivint un empresonament injust, unes acusacions
injustes, un judici injust i una sentència a mort injusta? Quina de les obres
de les seves mans mereixia que fossin lligades i després traspassades amb claus?
Per això ens sembla tan rellevant la imatge de Jesús de Medinaceli amb les mans
lligades, bo i expressant el que deia la primera lectura: "era menyspreat, rebuig entre els homes...
Quan era maltractar, ell s'humiliava i no obria la boca".
¿Quin no ha estat
també el nostre gran dolor quan l'obra conscient, treballada i convençuda de
les nostres mans ha estat rebutjada? Quina és la nostra pena tan gran al veure
que les nostres feines, encara que sapiguem que són imperfectes, són censurades,
neutralitzades, o àdhuc expressament ignorades? Ve a ser com si ens lliguessin de
mans perquè ens estiguem quiets, perquè allò que fem no agrada, o molesta, o
trenca esquemes, o provoca incomoditats. Per això hem de saber identificar-nos
amb el què deia la Carta als Hebreus respecte a Jesús: "aprengué en els sofriments què és obeir...
i es convertí en font de salvació eterna". També nosaltres hem d'aprendre
a obeir Déu a través dels sofriments, deixant-nos lligar de mans perquè sigui
la justícia divina i no la nostra qui posi les coses a lloc. Aquesta seria la
imatge de l'autèntic deixeble de Jesús: la d'aquell que amb un gran dolor moral
es deixa lligar de mans, confiant que Déu farà justícia, i malgrat la
passivitat forçada, aquest gest serà més eloqüent i més interpel·lador que unes
mans en constant moviment i fent mil coses. Això és el que celebrarem demà en
la Vetlla Pasqual, que no hi ha corda que es resisteixi al poder de Déu, capaç
de trencar fins i tot els cadenats del regne dels morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada