No tinc altres mans que les vostres (Dijous Sant 2017)

El fil conductor homilètic que seguirem aquest tríduum pasqual seran tres imatges del santcrist. Avui, Dijous Sant, prendrem el santcrist de l'església de sant Ludgeri, a la ciutat de Münster, en la Westfàlia alemanya. Aquesta església fou el referent de la conversió de santa Edith Stein i que poc després ‒l'any 1944‒, era bombardejada com tota la ciutat. En la reconstrucció es recollí el santcrist, amb impactes de metralla i sense braços, i se l'ubicà en una nova creu. Substituint els braços s'hi posà la següent inscripció: "No tinc altres mans que les vostres". 

"No tinc altres mans que les vostres" és una frase inspiradíssima que ens convida sense forçar i sense doctrines, a identificar-nos amb Jesús crucificat. Encara que nosaltres siguem els lectors de la frase, aquesta gaudeix de l'impacte directe i sense filtres de ser pronunciada en primera persona per Jesús.

Ell ens diu a cau d'orella: "No tinc altres mans que les vostres" per seguir partint i repartint el pa de vida; "No tinc altres mans que les vostres" per seguir aixecant i bevent la copa de salvació. I fent aquests gestos sagramentals, continuem allargassant en la història humana l'acció litúrgica de Jesús en el darrer sopar, concretant el que sant Pau ja escrivia als primers cristians tres decennis després de la mort de Jesús: "Així doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que torni". Fent comunió amb Jesús quan ens reunim per celebrar l'eucaristia esdevenim plegats les seves mans. Quina responsabilitat més gran!

Jesús també ens diu: "No tinc altres mans que les vostres" per seguir rentant els peus als meus deixebles. El rentament de peus és el gran signe del servei humil i l'atenció personalitzada, és el gest de neteja i dignificació que ha de precedir la comunió en la taula eucarística, és la imatge que consagra la diaconia als pobres que les esglésies de Jesucrist sempre han volgut assumir: "Si jo us he rentat els peus també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat aquest exemple perquè vosaltres ho feu tal com jo us ho he fet". També quina responsabilitat més gran!

Ambdues coses, el rentament de peus i l'eucaristia, les reproduirem tot seguit, perquè el cos místic de Jesucrist, visible i tangible en les seves esglésies esteses d'Orient a Occident, no té altres mans que les nostres. I encara que hi hagi qui amb bombes continuï escapçant mans i cossos, ara humans, dins les esglésies, la veu de Jesucrist seguirà convocant-nos a celebrar el seu memorial i a rentar-nos els peus mútuament com a signes de la seva presència inalterable enmig nostre.