L'EFECTE ESPERANÇA

Dimarts, 27 d’octubre de 2015

Rm 8, 18-25/Sl 125/Lc 13, 18-21

A què s’assembla el Regne de Déu? A què el podríem comparar? ens pregunta Jesús. I hom podria esperar (potser a molts els agradaria) que Jesús comparés el Regne de Déu a moltes coses estrafolàries, abstractes, oníriques, quasi de ciència-ficció. Però no... Jesús és de pagès i les seves imatges, gràcies a Déu, d’estar per casa, senzilles, clares, concretes: una llavor i una mica de llevat.

Totes dues comparacions, la llavor que creix i el llevat que tot ho fermenta, revelen un dinamisme intern que l’evangelista, posant-ho tot en boca de Jesús, sembla voler-nos suggerir que és imparable de mena, perquè essent el Regne de Déu, és Déu Pare mateix qui l’impulsa, qui garanteix allò imparable que ja ha començat a succeir: el Regne de Déu és enmig vostre (Lc 17, 21), dirà Jesús en un altre lloc i això ja no es pot aturar.

En aquesta línia podem entendre la intuïció de sant Pau que hem escoltat a la carta als Romans com a primera lectura: aquest dinamisme imparable amaga en el seu si una enorme llavor d’esperança, esperança que l’Apòstol no dubte de reconèixer fins i tot en la mateixa creació, personificant-la en aquesta entranyable figura de la mare quan infanta i, naturalment, en aquests gemecs (nostres i de la creació sencera) que esperen la plena manifestació d’aquest Regne que ara no veiem, que tant sols albirem, que gaudim en esperança. I que implica la nostra plena redempció, la llibertat que és la glorificació dels fills de Déu.

Aquest dinamisme, aquest efecte esperança, l’hem de fer ben nostre. El Regne ja està desenvolupant-se, ja està treballant, ja s’està obrint camí, malgrat que en la superfície tots els fenòmens ens semblin indicar que no passa res, que fins i tot anem cap enrere, que el sense sentit triomfa. Però no ens deixem enganyar.

Una forma de fer nostre el Regne és parar esment a les nostres Eucaristies: recordar què és el que estem celebrant en elles. Perquè aleshores veurem que en cada Eucaristia especialment, i en la celebració de cada sagrament en particular, s’està manifestant aquest efecte esperança. Quin és aquest efecte esperança? L’efecte esperança és aquest Jesús que per mitjà del seu Esperit es fa present enmig nostre i ens diu que Ell ha vençut i segueix vencent el pecat, la por, la mort. Que ha esbandit tot allò que ens bloqueja o ens espanta posant-los data de caducitat, doncs l’arbre ja està creixent, la pasta ja està fermentant.

A nosaltres ens toca, però, entrar en sinergia dins aquest dinamisme, submergir-nos en aquesta comunió, fer nostre el projecte a què Ell ens convida i esdevenir les branques d’aquest arbre que saben acollir, que saben donar aixopluc als qui el cerquen de tot cor (que són molts); ser els fruits d’aquest arbre que porten aliment d’esperança i llavors de veritable llibertat; esdevenir llevat d’Evangeli per a la nostra societat onsevulla que ens trobem.