Dimecres, 27 de juny de 2012
Sant Ciril d’Alexandria, bisbe i doctor de l’Església
“Feu-me
entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor...” és el que hem escoltat fa uns moments en el Salm
responsorial. Aquest “enamorament” per la Llei, aquest desig de
guardar amb tot el cor, de meditar, d’aprofundir els manaments de Déu en la
religió jueva es fa evident en dues festes molt concretes: la festa de Les
setmanes (“Shavuot”, que es correspon al temps que per a nosaltres va de
Pasqua a Pentecosta) i la Festa de la Torà (“Simjat Torah” al vuitè dia
de la festa de les Cabanes o “Sucot”).
En la primera festa es recorda el do de la Torà especialment simbolitzat
en el lliurement de les dues taules de
la Llei amb els Deu manaments
que Déu fa al seu poble a la muntanya del Sinaí per mediació de Moisès. La segona,
és una festa més recent que festeja el dia en què a la sinagoga es llegeix la
darrera porció litúrgica del Pentateuc que va sent llegida cada dissabte i, tot
seguit, es llegeix la primera porció del cicle. D’aquesta manera se simbolitza que
la Torà no es deixa mai de llegir, no es deixa mai d’escoltar, de meditar,
d’aprofundir en la vida del poble jueu.
En la pràctica ritual d’aquestes festes no hi manca
mai la dansa i l’alegria, fins i tot el ball que joves i grans van fent per
torns amb el Rotlle de la Torà (tot el Pentateuc) ben guarnit en braços.
Els símbols són molt eloqüents: la voluntat de Déu, allò que el defineix i allò
que Ell ha revelat al seu poble per a donar-se a conèixer en la seva intimitat
i per a entrar en comunió amb Ell queden reflectits en aquesta Paraula de Déu
que s’ha fet llibre, instrucció, manament que cal ser obeït. Podem entendre la
por del rei en la primera lectura quan ha llegit i ha comprès que ni ell ni els
seus súbdits no portaven la vida que Déu esperava del seu poble.
Però la litúrgia avui ha fet coincidir aquests
textos que ens parlen de la trobada del llibre de la Llei al Temple i el
compromís que rei, ministres, sacerdots i poble fan de seguir els manaments de
Déu en la seva vida... amb la celebració de la memòria de Sant Ciril d’Alexandria
qui és recordat per l’Església no per la manera de fer política a la ciutat egípcia
(alguna cosa de veritat, però potser també d’exageració, hi ha a la pel·lícula
ÀGORA que molts vam poder veure fa uns anys), sinó per la seva defensa de la fe
davant les heretgies de l’època (novacians, nestorians...) i per la seva
defensa de Maria com a Theotókos, és a dir, com a Mare de Déu en el
Concili d’Efes (431).
I em sembla interessant aquesta coincidència d’avui
perquè la defensa de Maria com a Mare de Déu i no únicament com a Mare de Crist
(que és el que defensaven els nestorians) té a veure amb qui és Jesús per a nosaltres veritablement.
Si Jesús és veritablement Déu i veritablement home,
és a dir, si Jesús no és sols un bon profeta i ja està, ni tampoc és el
resultat d’una divinitat que s’ha possessionat d’un ésser humà a qui anul·la
per poder fer el que vol, sinó veritablement
Déu i home amb tots els ets i uts que això comporta, podrem entendre la
gran diferència entre el judaisme i nosaltres: la Paraula de Déu no s’ha fet llibre; la Paraula de Déu s’ha fet carn,
s’ha fet persona humana, algú com nosaltres.
Què implica això? Que ja no hi ha manaments? No,
ben cert que trobem també manaments: estimar l’enemic, no jutjar, perdonar
sempre... Implica, però, quelcom de més profund: deixar-se “enamorar” d’aquesta
Paraula, acollir-la... I s’esdevindrà quelcom que, de mica en mica, anirà
canviant la nostra vida fins que els fruits d’amargor i tristesa que encara
podem donar esdevinguin o donin pas a fruits d’alegria, d’esperança, d’amor
desinteressat. I avui Jesús ens posa en guàrdia: ha revelat l’amor del Pare i
sap que les nostres obres, les que surten més del fons del cor, revelen la
nostra fe, de la mateixa manera que els fruits dolents revelen els falsos
profetes de l’Evangeli.
Que aquesta Eucaristia on Jesús es fa present enmig
nostre vagi transformant el nostre interior per donar els fruits que Ell espera
de nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada