dissabte, 29 de novembre del 2008

Fer les Amèriques-2

Ens està esperant a la sortida de l’aeroport. És un colombià que vol ser seminarista, anteriorment acollit unes setmanes als caputxins d’Arenys i ara, casualment proper als caputxins de Boston i que, també casualment, es va assabentar de la nostra vinguda. Ens fa d’amfitrió i ens porta cap al convent.

Agafem un autobus que ens hauria de portar al centre de la ciutat. Mentre parlem i celebrem el providencial retrobament ens interrompen, asseguts davant nostre, uns treballadors de l’aeroport. Parlen en castellà, són “latinos”: ens diuen que anem en un autobus equivocat. Fem el canvi d’autobus i enllacem amb el metro, la línia vermella. Constatem, pels passadissos, que molta gent parla “hispano”. Fins i tot, bocabadats, veiem que algunes intruccions de l’interior dels vagons estan escrites en castellà. El metro sembla la mateixa línia vermella de Barcelona en hora punta: un ventall encantador d’ètnies i llengües.
Arribem al convent, més pròpiament dit, la rectoria. És la típica casa de les pel.lícules: de fusta, estreta i alta, de dos pisos, sostre triangular, amb jardí i una tanca. A l’interior tota de fusta. No hi ha ningú. Són tots a l’església parroquial, que és al costat. Estan celebrant la presa de possessió del nou rector, un caputxí. Els caputxins s’han instal.lat en aquella casa fa pocs mesos i han assumit la cura de la parròquia. El nom de la titular ens crida l’atenció: “Nuestra Señora de Lourdes”. Ens afegim a la celebració, ja acabant-se. La major part dels fidels són llatins i veiem molts caputxins. També hi ha el bisbe auxiliar.

Acabada la celebració comencen les salutacions amb els frares i tots parlen, millor o pitjor, castellà: nova sorpresa. Bona part dels joves formands són llatins, i per tant, bilingües, i un dels definidors provincials, de pares gallegs. El provincial ens saluda i ens parla, també en castellà.

Constatem, en primer lloc, que aquest esdeveniment ha aplegat bona part dels frares de la província. El provincial i definidors s’han desplaçat des de New York. Aquest gest expressa l’aposta que els caputxins han fet per la diòcesi de Boston, molt saccejada i ressentida, ens expliquen, pels casos d’abusos de menors fets per alguns capellans diocesans. En poca estona de converses aquest tema ha sortit dues vegades. Cal posar-hi pau i bé.

Constatem, en segon lloc, que el col.lectiu llatí és prou significatiu com perquè els frares no sols parlin la llengua, sinó que optin per atendre’ls pastoralment. Ens expliquen que en algun estat del sud hi ha seminari diocesà bilingüe, on els seminaristes llatins estudien la filosofia en castellà i la teologia en anglès. Una altra dada interessant: un 40% de la població nordamericana és llatina.