En pau amb Déu gràcies a Jesucrist i l’Esperit Sant (Santíssima Trinitat 2022)

“Compartia amb els homes les meves delícies”, era la frase final del discurs que la saviesa divina realitzava en el llibre dels Proverbis. Una saviesa engendrada per Déu i que l’acompanyava en el seu procés creador; una saviesa que jugava a la seva presència i que compartia –i segueix compartint– les seves delícies amb els humans. Aquest discurs meravellat de la saviesa divina que canta l’ordre i la bellesa de la creació inclou la relació amb els éssers humans, quelcom importantíssim que ha d’alegrar-nos enormement per formar part de la roda dels designis divins.

Per això el salmista, sentint-se part d’aquesta harmonia li pregunta a Déu amb admiració: “Què és l’home perquè us en recordeu? Què és un mortal perquè li doneu autoritat?”.  Són preguntes que no necessiten resposta perquè el rellevant és la reflexió fascinada que les ha suscitades.

També sant Pau, escrivint als cristians de Roma, evoca les meravelles que Déu ha realitzat amb els humans a través de Jesucrist i de l’Esperit Sant. Afirma realitats molt transcendents per la nostra existència dient que: “estem en pau amb Déu gràcies a Jesucrist”. Davant Déu sempre som en deute, però el sentim proper gràcies a Jesucrist; i gràcies a Jesucrist compartim les delícies divines, com explicava la primera lectura. Per aquesta raó l’apòstol és capaç de dir: “fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció”, una afirmació que brolla d’aquesta confiança de sentir-se molt a prop de Déu, que “donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor”, acabava dient sant Pau.

Aquesta experiència vibrant de Déu que sant Pau comparteix amb els cristians de Roma és el fruit de l’acció de l’Esperit Sant en ell. Així ho explicava Jesús als seus deixebles en l’evangeli: “el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”. Els deixebles de Jesús –i també sant Pau– van arribar al coneixement de la veritat sencera en virtut de la seva fe i del do diví que van rebre. Nosaltres, els batejats, també hem rebut aquest do diví de la presència de l’Esperit Sant, un do que hem de fer créixer amb la nostra fe admirada i compromesa, amb l’objectiu d’arribar a aquest coneixement de la veritat sencera, que és la comprensió de Déu com a Pare, com a Fill i com a Esperit Sant, que ens aixopluga amb una abraçada eterna.

Les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües (Pentecosta 2022)

“Sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües”. Ho escoltàvem en la lectura dels Fets dels Apòstols, en boca dels jueus de tot el món arribats a Jerusalem per celebrar la festa de Shavuot, la commemoració del lliurament de la Torà a Moisès dalt del Sinaí. Els protagonistes de proclamar les grandeses divines en tantes llengües eren els deixebles de Jesús. L’escena de la vinguda de l’Esperit Sant que expliquen els Fets dels Apòstols la introdueix una ventada violenta i llengües de foc individualitzades que expressen la intensitat de la presència divina. Les conseqüències són que els deixebles “quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal i com l’Esperit els concedia de parlar”. No sabem si en l’esdeveniment hi havia jueus procedents de Catalunya que escoltessin els deixebles parlar en la seva llengua, però sí que podem afirmar que al segle III ja hi havia comunitats cristianes organitzades a Catalunya; perquè aquest és el missatge del do de parlar llengües: la irradiació de la Bona Nova de Jesús a tots els pobles i llengües.

Per aquesta raó, sant Pau, un cop fundades les primeres comunitats, escriu als cristians de Corint afirmant l’obertura de mires que cal tenir amb els nous membres: “Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus o lliures, homes i dones hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos”. Es tracta d’una unitat construïda sobre una magnífica diversitat que no fa diferències ètniques, ni socials ni de gènere. Aquesta és la gran utopia del cristianisme i que els batejats en el nom de Jesús no podem oblidar, perquè “a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit”.

L’escena que expliquen els Fets dels Apòstols amb la ventada, les llengües de foc i el do de llengües esdevé la confirmació espectacular i pública de l’experiència privada del capvespre del dia de Pasqua que hem escoltat a l’evangeli de Joan: “quan els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por”. Jesús Ressuscitat se’ls manifesta dient-los dues vegades: “Pau a vosaltres”, però sobretot alenant damunt d’ells i dient: “Rebeu l’Esperit Sant”. Aquest Esperit Sant lliurat en la intimitat es converteix en la Pentecosta en una explosió espiritual que arriba als nostres dies: vint i un segles després els cristians d’arreu del món continuem commemorant aquest esdeveniment animats per la presència de l’Esperit Sant enmig de les nostres celebracions.