“Mireu, el meu servent prosperarà, s'elevarà i serà posat molt amunt”. Eren paraules de Iahvè, expressades pel profeta Isaïes. Fan referència al Messies, a qui el profeta dedicava els diversos Càntics del servent de Iahvè. Les seves descripcions de sofriment expiatori i de confiança en Déu s’encarnaran a la perfecció en Jesús de Natzaret, a qui avui, crucificat, li podem aplicar la mateixa frase. Amb el “Mireu el meu servent” se’ns convida a contemplar-lo mort a la creu, però sense perdre la perspectiva que “prosperarà, s’elevarà i serà posat molt amunt,” que anuncia la seva futura resurrecció. També és adient la frase del salm responsorial posada en boca de Jesús: “Pare, confio el meu alè a les vostres mans” i que l’evangeli de sant Lluc i els Fets dels Apòstols posen als seus llavis abans d’expirar: “A les vostres mans encomano el meu esperit”.
La carta als Hebreus exhortava els destinataris a mantenir “ferma la fe que professem.” Ho feia explicant que Jesús “travessant els cels, ha entrat davant Déu”, és a dir, que ha ressuscitat i ha estat exalçat a la dreta del Pare. Aquest és l’argument principal per manifestar que els cristians no creiem en un home mort, sinó en Aquell que és viu i al costat de Déu, perquè és el Fill de Déu. Això són paraules majors que ens conviden a apropar-nos a ell des de la fe, a fi que, com resava la carta: “perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.”
Aquesta seria, de manera semblant, l’experiència de Jesús en la seva passió i mort, quan el Pare es compadia d’Ell i li concedia l’auxili després d’inclinar el cap i lliurar l’esperit, tot dient: “Tot s’ha acomplert”. Cert, tot s’acomplí a la terra i tot s’acomplí al cel amb la seva posterior resurrecció. Per arribar a una cosa, s'havia de passar per l'altra. Però abans de morir, l’evangeli joànic explicava, en exclusiva, el detall que després de la llançada del soldat “a l’instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié”. Es tracta d’una imatge més teològica que material, d’un testimoniatge més de fe que ocular. La sang i l’aigua expliquen el sentit de la mort de Jesús pels creients: la sang expressava el sentit expiatori que prenia la seva mort en creu; l’aigua feia referència a l’aigua baptismal que submergeix el creient en la mort salvadora de Jesucrist i el fa renéixer a una vida nova. És el que celebrarem demà a la Vetlla Pasqual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada