“Germans, digueu-nos què hem de fer”. Ho demanaven als deixebles els qui havien escoltat el discurs eloqüent de Pere sobre Jesús crucificat, constituït Senyor i Messies per Déu. La resposta de l’apòstol era clara: “Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l'Esperit Sant”. Els gestos que Pere proposava han esdevinguts el signe de pertinença a la fe cristiana: un baptisme que perdona els pecats i que et fa digne del do de l’Esperit Sant. Gaudint d’aquests regals divins, podem assumir amb convicció la resposta del salm: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res”, i també el verset: “Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida”. De fet, un creient no només és aquell que gaudeix del do de la fe, sinó també el qui la proclama als quatre vents amb els salms i tantes altres maneres.
La Primera carta de sant Pere no venia duros a quatre pessetes als nous batejats (encara que l’expressió estigui antiquada). Se’ls advertia amb claredat: “Si després d'obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació”. El fonament de l’exhortació prové del tarannà humà del mateix Jesucrist, que entre altres coses: “Quan l'insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces”. La capacitat de resistir de manera activa en els moments de prova va ser el gran testimoniatge humà de Jesús. També ho ha de ser dels cristians, a nivell personal, comunitari i social.
L’evangeli de sant Joan ens oferia un fragment del llarg discurs de Jesús, on es presentava com a bon pastor i també com a porta de les ovelles: “Jo soc la porta de les ovelles... Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”. El llenguatge pastorívol del discurs remet a la confiança incondicional que mereix la persona de Jesús. Ell és el millor guia que ens garanteix uns espais comunitaris immillorables per relacionar-nos amb Déu i que són els espais eclesials, que cal saber aprofitar. Jesús també afirmava: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir”. La frase de Jesús pren relleu durant aquest temps litúrgic de Pasqua, quan emfatitzem la seva resurrecció i els beneficis que rebem d’ella com a creients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada