Els germans eren constants (Diumenge 2n Pasqua)

“Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària”. Els Fets dels Apòstols explicaven, en la primera lectura, els inicis de les primitives comunitats cristianes. Ho feien, com és normal, emfatitzant les virtuts i també mostrant les reaccions admirades que provocava aquesta manera de fer: “Tothom sentia un gran respecte” i “Tot el poble els apreciava. Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat”. La constància, com referia el text, provocava fruits immediats d’incorporació a la comunitat. Que ens valgui la referència per encoratjar-nos a la constància en la nostra pràctica de la fe, ara que s’aprecien fruits de catecúmens adults, que demanen de ser batejats o de celebrar la primera comunió. Una nova realitat eclesial.

La Primera carta de sant Pere presentava el fragment inicial amb un missatge evident als nou batejats: “[Déu] ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts”. Aquest és el gran regal de ser batejat i de creure en Jesucrist: una esperança que no defalleix malgrat les proves, una alegria interior inexpressable, una confiança total que la nostra vida és a les mans de Déu, gràcies a Jesucrist.

L’evangeli de Joan explicava la doble aparició de Jesús ressuscitat als deixebles. La primera era per enviar-los en nom seu i per atorgar-los la força i l’autoritat de l’Esperit Sant: “Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó”. La segona era per esvair els dubtes, personalitzats en la figura de Tomàs, el Bessó. Jesús Ressuscitat l’increpava així: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. Les dues realitat continuen vives en la nostra Església i la nostra societat. En primer lloc, després de tants segles continuem gaudint de la força i de l’autoritat de l’Esperit Sant. En segon lloc, la incredulitat no és un mancament, sinó una invitació a creure. Aquesta era, en definitiva, la intenció dels dos relats i d’aquest evangeli: “perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom”.