“Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret”. Ho proclamava el profeta Jeremies, qüestionant la tendència humana a recolzar-nos més en les persones que en Déu, bo i sentenciant: “mentre el seu cor s'allunya del Senyor”. El profeta no demanava que siguem autosuficients, sinó que posem la nostra confiança fonamental en Déu, obrint-nos existencialment al suport celestial. Els qui així ho facin, Jeremies els anomena beneïts: “Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat”. Els primers no donaran cap fruit, però els segons sí, corroborava el profeta amb imatges de la natura. El salm responsorial corroborava l’afirmació de Jeremies: “Feliç l'home que té posada en el Senyor la seva confiança”.
L’evangeli de sant Lluc recollia el discurs de les Benaurances proclamades per Jesús. És una versió diferent de la més coneguda de l’evangeli de Mateu, però amb el mateix missatge. Aquí, com un antic profeta, Jesús utilitza els contrastos per afegir intensitat a les seves paraules: primer lloant amb l’exclamació “Feliços...” i després advertint amb la fórmula “Ai de vosaltres...”. Jesús declara feliços els qui confien en Déu malgrat la seva realitat humana sigui de pobresa i fam, de plor i de rebuig social. També adverteix els rics i als tips, als qui riuen i són benvistos, perquè vagin més enllà de les complaences terrenals perquè són realitats fugisseres.
Sant Pau, escrivint als corintis, donava arguments per no caure en dualismes que ens porten a materialismes vulgars o a misticismes desencarnats. Jesús ressuscitat és la clau de volta per viure la vida material amb sentit i esperar un més enllà de plenitud. Així ho expressava l’apòstol: “Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes”. Creure en Jesús permet fer el salt qualitatiu de ser un “bon vivant” terrenal a convertir-nos en un “bon vivant” existencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada