“Entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven”. El llibre de Nombres explicava que aquestes
són les conseqüències de rebre l’Esperit de Moisès. Eren setanta els ancians agraciats,
seixanta-vuit presents en el lloc sant del tabernacle, on tocava; però dos d’ells
absents i tanmateix receptors d’aquest do. “Tant de bo que tot el poble del
Senyor tingués el do de profecia!”, és la resposta oberta i integradora de
Moisès, que neutralitza l’intent de silenciar els dos ancians despistats. De
fet, l’Esperit de Moisès es refereix a la seva autoritat moral per causa de la proximitat
amb Déu. Aquesta autoritat, associada a una gran responsabilitat, quedarà, a
partir d’ara, compartida; però, també envoltada d’afanys i lluites de poder. Ho
reflectia el salm responsorial quan el salmista implorava: “Preserveu-me,
Senyor, de l'orgull, que no s'apoderi de mi”.
En la mateixa línia s’expressava l’evangeli de sant Marc, en
l’episodi on els deixebles de Jesús neutralitzen un home que guaria en nom de
Jesús, sense pertànyer al grup dels cridats pel Mestre. “Deixeu-lo fer”,
és la resposta de Jesús, eixamplant les fronteres del sentit de pertinença. Jesús
es pronuncia a favor de la universalitat d’actuar en el seu nom, sense restriccions
ni apropiacions del mateix: un missatge adreçat més als seus futurs deixebles,
quan el seu seguiment quedarà institucionalitzat i convertit en ortodòxia. Però
Jesús també declara la gran responsabilitat de parlar i actuar en el seu nom: si
fer-ho bé implicarà una recompensa, fer-ho malament, tindrà un gran rebuig: “Valdria
més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll”. Fer-ho
malament és apropiar-se d’aquest do, per convertir-lo més en un guany propi que
en un benefici pels altres: en suma, en un abús de poder.
El fragment de la carta de san Jaume anava dirigit als rics
de la comunitat, no als rics en general. L’apòstol els ataca sense miraments i
ho fa de manera provocadora per fer-los reaccionar: “Ploreu desconsoladament
per les desgràcies que us cauran al damunt”. Les delícies terrenals i les
seves possessions no els serviran de res, però sobretot, els seus abusos de
poder, tampoc quedaran sense resposta: “El crit dels segadors ha arribat a
les orelles del Senyor de l'univers”. El cop de falç no serà humà, sinó diví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada