“Ens fa nosa i és contrari a tot el que fem”. Ho declarava el llibre de la Saviesa, establint un diàleg entre uns impius que menyspreen la religió i un just que els posa en evidència amb el seu comportament i el seu discurs. De fet, fer nosa m’atreviria dir que és un sentiment compartit per tantes persones creients, que sense ser justos, no obstant, sentim que anem al revés del món i contracorrent davant un pensament majoritari i oposat. La reacció dels impius de la lectura contra el just és contundent: “Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal”. De fet, aquesta és la prova del cotó per comprovar la resistència de qualsevol persona, no només un creient: suportar ultratges i tortures sense tenir cap culpa. Per fer-ho, cal molta convicció, la que encarna Jesús com a veritable just: “Condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà”.
L’evangeli de sant Marc continuava amb aquest tema, explicant l’episodi on Jesús instrueix els seus deixebles a encarar el fracàs i la ignomínia col·lectiva. Així li succeirà a ell: “El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies”. De fet, més que aprendre la lliçó, els deixebles comencen a discutir qui tindrà el privilegi de succeir-lo, posant el pràctica la dita castellana: "Rei muerto, rei puesto”. Però Jesús els posa a to amb aquesta declaració: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Un frase que sabem de memòria però que ens costa horrors de posar en pràctica, tot i saber que el que ens enemista amb els altres és precísament el nostre afany per ser els primers.
La carta de sant Jaume, continuant amb el seu sentit pràctic, també manifestava una cosa molt semblant al que succeïa als deixebles: “on hi ha gelosies
i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena”. La carta té més raó
que un sant, i afegia: “Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això
lluiteu i us baralleu”. Però la carta no només posava en evidència els
nostres impulsos amagats i la raó de les nostres bregues; també ens indicava el camí a seguir, que és la
justícia amb un mateix i amb els altres com la font constant de pau i de pacificació: “El fruit de la justícia neix de la llavor
que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada