“Aquest home el teniu sa davant vostre pel poder del nom de Jesucrist”. Així parlava sant Pere en els Fets dels Apòstols, quan argumentava la guarició d’un invàlid. L’apòstol aprofitava la polèmica que havia provocat la seva acció i anunciava el kerigma de la fe cristiana: la mort i resurrecció de Jesús, el rebuig dels contemporanis i la seva restauració en el lloc diví que li correspon. La conclusió de Pere era determinant: “Sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos”. El nom de Jesucrist es presenta com a poderós i salvador, perquè fusiona la humanitat de Jesús amb la divinitat de Crist ressuscitat. Assegut a la dreta del Pare, Jesucrist intercedeix per nosaltres quan invoquem el seu nom.
L’evangeli de sant Joan presentava un fragment del llarg discurs de Jesús, anomenat del Bon Pastor, que és habitual en el quart diumenge de Pasqua que avui commemorem. Jesús utilitza el llenguatge pastorívol per explicar els lligams de fe dels creients amb ell. Es tracta de lligams on hi ha empaties mútues, però sobretot on hi ha comunió. Des de la comunió entendrem millor les paraules de Jesús: “Jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi”. La mútua reconeixença desvetlla empaties, però l’empatia neix de la comunió, que és fruit de la fe. Des de la comunió també pren sentit l’afegit final de Jesús: “Dono la vida per les ovelles”. Donar la vida també demana molt més que empaties, demana comunió. Jesús també deia: “Dono la vida i després la recobro”. Des d’aquesta vida recobrada com a ressuscitat, Jesucrist manté viva i activa la seva comunió. Nosaltres només hem d’acceptar-la i compartir-la amb el nostre testimoniatge de vida.
La primera carta de sant Joan no utilitzava el llenguatge pastorívol per explicar la relació de Déu amb els creients, sinó el llenguatge paternofilial: “Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som”. Aquí passem de la comunió a l’estimació: el Pare estima els fills, i els fills han d’estimar el Pare i també han d’estimar-se entre ells. Així de natural i alhora així de difícil. Però com a creients, gaudim de l’estímul que també concretava la carta: “Sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és”. Mentre això no arriba, mantinguem-nos actius en la fe. Com a fills estimats de Déu i volent correspondre a la seva estimació, proclamem la frase del salm: “Perdura eternament el seu amor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada