“Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients”. Així començava la lectura dels Fets dels Apòstols, explicant les dificultats de Pau per ser rebut per la comunitat. “Tots el defugien”, especificava la lectura. Gràcies a la mediació de Bernabé, va ser acollit i integrat. Convivia amb els apòstols i predicava el nom de Jesús amb gosadia. Els jueus de parla grega, escandalitzats pel seu canvi, es proposaren de matar-lo, provocant que els germans el fessin marxar a Tars, la seva ciutat natal. Aquesta agitació interna i externa de la primera comunitat contrasta amb el que afegia la lectura: “L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria”. Potser hauríem d'aclarir que la pau era relativa, com sempre passa en totes les situacions de la vida, on la pau completa és impossible. Les desconfiances, els rebuigs, els conflictes interns i externs, alteren la convivència. Fins i tot la poden destruir. Però els Fets dels Apòstols especifiquen que, malgrat tot, l’Església “creixia, s’anava edificant”. Això ho aconseguia, perquè “vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant”. Aquesta és la fórmula per créixer enmig de les dificultats.
La carta de sant Joan, preocupada per les relacions entre els creients, també feia menció a la pau, però aquí es referia a la pau interior. Afirmava que si cerquem la veritat, “la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu”. No és fàcil tenir la consciència en pau, perquè sovint ens acusa, com reconeixia la carta. El remei és posar-la honestament davant Déu, perquè la pacifiqui. Aleshores, les nostres proclames de fe i d’amor seran més que frases i paraules: aniran acompanyades “de fets i de veritat”.
A l’evangeli de sant Joan, Jesús ens encoratjava a mantenir-nos ferms en la fe en ell per donar bons fruits. Ho feia a través de la imatge, propera per a nosaltres, mediterranis, dels sarments empeltats al cep, que aquestes setmanes primaverals s’estiren i comencen a treure fulles, anunciant que els raïms no trigaran. Els creients hem de fer igual, deixar que la saba de la fe ens revifi per dins perquè ens empeny a donar fruit; no sempre el que voldríem, però a donar fruit, malgrat els condicionants de tota mena. Així mateix passa amb la verema, que serà millor o pitjor segons les condicions meteorològiques, però es té cura dels ceps perquè donin el màxim fruit possible. Jesús ho deixava ben clar: “La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus”. Esforcem-nos-hi, tots en sortirem guanyant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada