“Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum” era una de les nombrosíssimes afirmacions que el profeta Isaïes explicava del Servent de Iahvè. La frase ens serveix a nosaltres com a lliçó de vida, bo i exhortant-nos a resistir els sofriments perquè un raig de llum il·lumini el patiment. Però el profeta no pensava en nosaltres quan escrivia això, sinó en un Messies Sofrent, en l’Enviat diví vingut a redimir el poble d’Israel del seu pecat i omplir-lo de dignitat i de benaurança. Aquesta redempció es concreta convertint-se ell mateix en víctima expiatòria segons la tradició sacrificial del boc expiatori: “el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d'ells”. La tradició cristiana de matriu jueva veié en les descripcions d’Isaïes un magnífic retrat de Jesús. La litúrgia del Divendres Sant ha consagrat aquesta semblança, per respondre al sentit de la mort de Jesús a la creu. De fet, la primitiva tradició cristiana també llegeix la mort de Jesús com un sacrifici expiatori, únic i irrepetible, que redimeix de manera perpètua els qui es deixen aspergir amb la seva sang.
La carta als Hebreus és un pont natural entre la tradició jueva i la tradició cristiana. Explica la figura de Jesús amb les categories del culte israelita en el temple de Jerusalem; en concret, equipara Jesús amb el gran sacerdot que entrava un cop a l’any en el Sant dels Sants terrenal per aconseguir l’expiació del pecat de tot el poble. La carta als Hebreus converteix Jesucrist en gran sacerdot celestial, que ha entrat en el Sant dels Sants del temple celestial. Des del seu tron, al costat de Déu, vetlla per nosaltres. Però la mediació celestial de Jesucrist primer hagué de passar la prova del sofriment en la seva vida mortal: “Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir.”
El verset que introdueix i resumeix la passió segons sant Joan, també resumia el fragment de la carta als Hebreus: “Crist es feu per nosaltres obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom”.
La passió de sant Joan, solemne en presentar un Jesús més diví que humà, explica que davant el cos mort en la creu “un dels soldats li donà una llançada al costat i a l'instant en sortí sang i aigua. En dona testimoni el qui ho veié”. La primitiva comunitat cristiana es serví d’aquesta sang i aigua brollant del cos de Jesús per expressar amb una imatge colpidora el sentit de l’eucaristia i del baptisme, els espais privilegiats on fer comunió amb la mort i resurrecció de Jesús. És el que celebrarem amb solemnitat la nit de Pasqua!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada